Amb el cas de Charlie Hebdo, torna a reeixir la paranoia huntintoniana sobre
les civilitzacions. Els occidenals portem racionalitzant aquesta paranoia des de fa almenys un segle, com ho mostren el culturalisme apocalíptic d’Oswald
Spengler i l’actual mitologia sobre la tolerància europea.
El cas està motivant respostes d’un bon grapat d’il.lustres pensadors (Noam Chomsky, Umberto Eco, Alain Badiou, Slavoj Zizek, Zygmunt Bauman, Gustavo Bueno, Étienne Balibar, Alain Touraine...). Amb tot, actes com el d’ahir vespre a Noruega mostren un cop més que el problema de la violència religiosa no és la diferència religiosa sinó el monisme polític (monoteisme degenerat).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada