Sobre Maquiavel s’han dit moltes bestieses, especialment en contra seva.
Però també s’han dit, i se’n diuen, moltes per tal d’encomiar-lo. La més típica
en aquest sentit és dir que és el pare de la ciència política.
Això és
especialment greu quan ho diu un politòleg, perquè la ciència política és un
invent nord-americà posterior a la II Guerra Mundial. Però és que, de fet, la
ciència (en sentit modern, engegada amb la recepció de Copèrnic) és posterior a
Maquiavel. En qualsevol cas, dir que Maquiavel és més “científic” que, per
exemple, Tucídides, Aristòtil o Tàcit és simplement arbitrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada