Amb la postmodernitat
advé un nou valor públic: l’opinió. No condiciona tota la societat occidental,
però n’és força activa. Mentre que la postmodernitat és una situació
sociohistòrica, el postmodernisme és producte dels intel.lectuals orgànics de
les condicions postmodernes.
Com qualsevol forma d’aculturació, té els seus
fetitxes, entre els quals destaquen els tertulians de mitjans audiovisuals. Per
la seva pròpia condició, busquen exclusivament l’efecte (els pedants en diuen
“performance”) ja que són efectistes professionals que combaten el coneixement
de causa. El tertulià és un terrorista del pensament. La seva presència massiva
és el malson de Plató, doncs erigeix cavernes arreu.
Com qualsevol forma d’aculturació, té els seus
fetitxes, entre els quals destaquen els tertulians de mitjans audiovisuals. Per
la seva pròpia condició, busquen exclusivament l’efecte (els pedants en diuen
“performance”) ja que són efectistes professionals que combaten el coneixement
de causa. El tertulià és un terrorista del pensament. La seva presència massiva
és el malson de Plató, doncs erigeix cavernes arreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada