El cristianisme és un ciment d’Occident i pel qual a les societats occidentals podem trobar gent
obsessionada amb el dualisme entre el cos i l’ànima, tot afavorint l’ànima segons un suposat lliure albir. Aquest dualisme s’ha formulat en diversos contextos amb parells
com ‘physis-polis’, ‘profà-sagrat’, ‘objectiu-subjectiu’, ‘mecanisme-vida’, ‘natura-cultura’,
‘ciències-humanitats’, ‘fet-valor’, ‘cervell-ment’, ‘sistema-sentit’, ‘representació-expressió’,
etc.,
però tots són fal.laços en la mesura en què, d’acord a Spinoza, obvien que impliquen diferents maneres de parlar del mateix i que només són acceptables quan les dos parts del parell es complementen. Ara bé, el cristià és un creient, no necessàriament un filòsof.
però tots són fal.laços en la mesura en què, d’acord a Spinoza, obvien que impliquen diferents maneres de parlar del mateix i que només són acceptables quan les dos parts del parell es complementen. Ara bé, el cristià és un creient, no necessàriament un filòsof.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada