Pablo Iglesias diu públicament que cal substituir la dicotomia
dreta/esquerra per la de dictadura/democràcia. D’aquesta manera vincula la seva imatge amb l’esquerra acadèmica nord-americana (Rorty, Butler, Hardt...) i, per tant, amb l’hegemònica síntesi
sublim entre els ideòlegs anticomunistes i antimarxistes dels anys 60
(McNamara, Aron, Bell...) i el pobrisme,
tradició contra la qual s’afirmaren els jacobins, el marxisme polític i que encara critiquen els més il.lustres representants de l’esquerra acadèmica europea (Balibar, Eagleton, Mouffe...). No obstant això, altres figures mediàtiques d’esquerres i des de l’esquerra antiinstitucional ja han expressat descontent vers Iglesias (de qui no dubto que sigui d’esquerres).
tradició contra la qual s’afirmaren els jacobins, el marxisme polític i que encara critiquen els més il.lustres representants de l’esquerra acadèmica europea (Balibar, Eagleton, Mouffe...). No obstant això, altres figures mediàtiques d’esquerres i des de l’esquerra antiinstitucional ja han expressat descontent vers Iglesias (de qui no dubto que sigui d’esquerres).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada