"Eppur si muove"

Persisteix la moda autoritària contra la raó. Una moda inventada d’acord al fonamentalisme pobrista-cristià, pel qual es formulà el “fides et ratio” com sístesi programàtica d’una croada contra un enemic que desafià tot fonamentalisme.

Espots contra impostures

El gènere masculí té més presència quant als espectacles esportius de masses que el femení. Això, acompanyat d’un arrelat masclisme, condiciona que es parli, per exemple, de “futbol femení”.

Comentari superflu

Una novetat que m’ofereixen els caixers de la meva caixa d’estalvis és treure diners en condició de dèbit o de crèdit. Abans d’anar-me’n a les Açores no m’apareixien aquestes ofertes a la pantalla, o no amb aquestes paraules.

Noranta-nou paraules

Alguns m’han comentat la idea de fer un blog a on cada entrada té noranta-nou paraules. Alguns ho veuen bé, a més d’original, tot fent-me notar que és més bo de seguir un blog on l’encarregat sembla més voler suggerir que no pas adoctrinar.

Pensar és gairebé ser aristotèlic

Les ciències, la filosofia i el llenguatge operen en part seguint esquemes aristotèlics. Són aristotèliques oposicions com “universal-singular”, “genèric-específic”, “material-formal”, “actiu-passiu”, “potencial-actual”, “teoria-pràctica”, “accident-actuar per si mateix”. També ho són processos com “creació” literària, “fantasia”, “facultats” psíquiques, “experiència”, “elecció”.

Pablisme engegat

Pablo Iglesias és un comunicador polític excel.lent i un investigador interessant (a la xarxa es poden descarregar algunes publicacions seves, també la seva tesi doctoral).

Lluita final, home nou, i altres mites

L’espai cristià-atlantista que es constitueix arran de la I Guerra Mundial i que ara més o menys representa el Parlament Europeu ha viscut sempre amb tenses relacions entre –dit en termes spinozistes– populus i multitudo.

Un virrei apocalíptic

El virrei Bauzà no ha tingut mai bons assessors ni és un exemple de carisma. Tanmateix, per la seva boca no només surt una catalanofòbia esperpèntica (la qüestió de la llengua als països catalans sembla equivalent a la de l’evolució als EUA) sinó que la seva retòrica espanta a qualsevol que l’escolti. 

©ristianisme

Amb motiu dels recents atacs islamistes, estan escampant per les xarxes socials tota mena d’imatges. Una d’elles l’he vist anunciada com un presumpte acte subversiu de Jorge Bergoglio, on sembla que condemna el terrorisme d’Estat. 

Lluites prosaiques

Si bé és possible que, com deia Aristòtil, les creences són accions en potència, del que no hi ha dubtes és que la ciència i la tècnica potencien les accions. Arrel d’aquí podem apel.lar que el desenvolupament científic i tècnic no ens fa moralment millors ni pitjors, però ens fa ser més efectius. 

Xoc (o desintegració) de Civilitzacions?

El Líban sol ser un exemple de país plural i complex, i durant la primera setmana del 2015 està associat a Mia Khalifa degut a mitjans audiovisuals i xarxes socials. 

Problema dels europeus

Quin és el problema dels europeus mentre formen un conjunt més o menys ideal però implicat en la política global? Sintèticament s’ha respost apel.lant la manca d’un sentiment comú europeu (Giddens), els nacionalismes (Beck, Cohn-Bendit), la qüestió de les fronteres europees (Balibar),

Una fal.làcia recurrent entorn de la democratització

En teoria política, sovint hi ha preferència per parlar de “democratització” en comptes de “democràcia”. La raó principal és que “democratització” fa l’efecte d’activitat, mentre que “democràcia” sembla remetre al statu quo. 

L'estratègia no significa res

La presentació de Podemos a Barcelona suposa un punt d’inflexió per a la política espanyola i catalana. Ara, l’establishment català identifica Podemos amb un nou lerrouxisme i l’esquerra radical troba raons per desconfiar del partit de Pablo Iglesias.

La filosofia i la mort

Albert Camus deia que el principal problema filosòfic és la mort. Probablement tenia raó. Som una espècie que fuig de la mort.

El nacionalisme es cura viatjant

A les Açores vaig experimentar (malgrat complexitats) que la gent pot estimar públicament la seva nació sense que l’increpin. La qüestió nacional pot resultar absurda fora d’Europa, però és clau per entendre la història i l’avenir dels europeus.

Ecce Homo

Als occidentals se’ns ha educat per a ser com Jesús, símbol de la vida. Un home provinent de les classes populars, fill d’una verge i casat amb una prostituta. Un home que s’associa amb treballadors, que predica contra mercaders, i a qui maten per aclamació popular després d’haver qüestionat l’ordre de la propietat i defensat la fraternitat. 

Subjecte en moviment

Part de la naixent generació d’esquerres és contrària a la idea de subjecte. Un exemple el trobem en els anomenats “nous moviments socials”, en molts casos nodrits d’un voluntarisme lligat a noves condicions tècniques i socioeconòmiques així com de rebuigs associats a l’experiència de l’URSS.

Capital i històries

Karl Marx no emprava l’expressió “capitalisme” i encomiava la burgesia per haver estat un motor revolucionari. Un motor que, contra el clergat i els nobles, primer s’alià amb prínceps (tot dinamitant el feudalisme i el cristianisme i afavorint el floriment de la filosofia, la ciència i les arts) fins que començà a prescindir d’ells arran de la Revolució Industrial.

Oblits heideggerians

Els intèrprets materialistes d’Spinoza (Balibar, Negri, etc.) diuen que el potencial de Heidegger ja es troba a l’spinozisme, que mai va analitzar. Ara bé, Heidegger confon reificacions/abstraccions amb objectivacions/generalitzacions, tot ficant-les indistintament en el camp de l’òntic i obviant la distinció spinoziana entre primer i segon ordre d’enteniment.