La filosofia i la mort

Albert Camus deia que el principal problema filosòfic és la mort. Probablement tenia raó. Som una espècie que fuig de la mort.

El nacionalisme es cura viatjant

A les Açores vaig experimentar (malgrat complexitats) que la gent pot estimar públicament la seva nació sense que l’increpin. La qüestió nacional pot resultar absurda fora d’Europa, però és clau per entendre la història i l’avenir dels europeus.

Ecce Homo

Als occidentals se’ns ha educat per a ser com Jesús, símbol de la vida. Un home provinent de les classes populars, fill d’una verge i casat amb una prostituta. Un home que s’associa amb treballadors, que predica contra mercaders, i a qui maten per aclamació popular després d’haver qüestionat l’ordre de la propietat i defensat la fraternitat. 

Subjecte en moviment

Part de la naixent generació d’esquerres és contrària a la idea de subjecte. Un exemple el trobem en els anomenats “nous moviments socials”, en molts casos nodrits d’un voluntarisme lligat a noves condicions tècniques i socioeconòmiques així com de rebuigs associats a l’experiència de l’URSS.

Capital i històries

Karl Marx no emprava l’expressió “capitalisme” i encomiava la burgesia per haver estat un motor revolucionari. Un motor que, contra el clergat i els nobles, primer s’alià amb prínceps (tot dinamitant el feudalisme i el cristianisme i afavorint el floriment de la filosofia, la ciència i les arts) fins que començà a prescindir d’ells arran de la Revolució Industrial.

Oblits heideggerians

Els intèrprets materialistes d’Spinoza (Balibar, Negri, etc.) diuen que el potencial de Heidegger ja es troba a l’spinozisme, que mai va analitzar. Ara bé, Heidegger confon reificacions/abstraccions amb objectivacions/generalitzacions, tot ficant-les indistintament en el camp de l’òntic i obviant la distinció spinoziana entre primer i segon ordre d’enteniment.

El romanticisme com a subversió

El romanticisme remet a un conjunt d’aptituds generals més o menys contràries als resultants de les Revolucions Francesa i Industrial. 

Heidegger i l'esquerra

El fet que Heidegger sigui un referent per a l’esquerra acadèmica ha suposat un greu problema per a l’esquerra i l’acadèmia. Almenys per l’aclariment conceptual. Una esquerra declarada postmaterialista no té raons per trobar-se incòmoda apel.lant un feixista militant que ignorava l'economia i la biologia modernes,

Comunicació política i filosofia política

En el món físic, totes les correlacions són de forces i, en el biològic, tots els processos són constituents. L’espècie humana (i la política) està determinada pel món físic i biològic, que desborden el que digui el món científic, i cap dels mons projectats implica imparcialitat. 

Brutalitat humana

Com que som humans (un animal alarmant, com advertí Hobbes i confirmà Darwin), els occidentals podem ser brutals. A començaments del segle XX, llençàrem bombes atòmiques sobre població civil, ficàrem innocents en camps d’extermini, etc. 

Discursos i polítiques d'esquerres

Spinoza argumentà que la Bíblia era una eina de politització massiva perquè els discursos que conté són pre-acceptats a les societats orgàniques: agricultura i ramaderia, jerarquies fixes, càstigs arbitraris...

Tot per la nova audiència

L’administració a curt-termini i el màrqueting moralista, tots dos desideologitzadors i connivents amb voluntarismes, encapçalen els mitjans d’aquells que ara es conceben com nous redemptors espirituals. 

Com éser un bon posmodern

Condemna científics i filòsofs, perquè alguns antirracionalistes que idolatres (normalment enfants terribles de l’àrea OTAN) decidiren que cal triar entre ésser botxí racionalista o construir místiques utopies. Redueix l’ontologia a l’epistemologia, identifica epistemologia i llengua vernacla, i digués –amb arrogància i sense contrarèplica– que implica imposicions a innocents, que són tots aquells que tu vulguis.

Qui tem a la filosofia?

Crec que no és habitual que un llicenciat en Filosofia treballi en un Departament de Geociències. Però aquesta experiència m’està fent pensar que ignorar què és la filosofia respon a certa incomoditat associada al “filòsof”. 

Voluntarisme sobre Marx

Amb vint-i-sis anys Marx escrigué que “fins ara [vers la meitat del segle XIX] els filòsofs han interpretat el món, però el que cal és transformar-lo”. Posteriorment, Marx visqué i atengué revolucions arreu d’Europa, la Guerra Civil Americana, la Primera Internacional, la fundació del Deutsche Bank, la Comuna de París, la unificació alemanya, l’aparició de la biologia i la psicologia modernes i difusions d’invents com el telèfon o el termòmetre.

La importància del passat

El judici feixista pel qual el passat no té gaire importància, car la història és ficció interessada, ha condicionat les ciències socials i humanes des que aparegué el post-liberalisme.

De la filosofia a la política

Al segle XVII, Francis Bacon presentà tres al.legories del filòsof que encara motiven la reflexió: com aranya, formiga i abella, totes tres segons les corresponents biologies primàries. Efectivament, per tal de sobreviure, l’aranya construeix teranyines amb matèries primeres pròpies, la formiga construeix formiguers amb materials sel.leccionats segons interessos estipulats, l’abella construeix ruscos tot manipulant coordinadament materials preexistents. 

La dreta contra conservadors i reaccionaris

Identificar “la dreta” amb “els conservadors” o “els reaccionaris” pot resultar anacrònic. Des de la Guerra Freda, mentre les classes populars cedien als encants de la democràcia liberal, el referent efectiu contra l’statu quo (és a dir, l’actor neoliberal) 

Açores: europees o americanes?

Als anys seixanta va haver una migració massiva d’açorians cap els EUA i Canadà com a resposta políticament acordada als efectes d’un impactant desastre natural.

Una història que sembla repetir-se

Macià declarà la República Catalana dins la Confederació Ibèrica. Posteriorment Companys declarà l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Ambdós eren republicans catalanistes d’esquerres que volien trencar amb el supremacisme de Madrid, tot potenciant Catalunya.

Relativismes

Quan hi ha divisions del treball (remunerat, voluntari o forçat) també hi ha relativitat antropològica. Quan el treball està distribuït territorialment apareix la política i relacions de poders que tendencialment estabilitzen, potencien i inclús naturalitzen la relativitat esmentada.

D'heretgies modernes

Entenc, d’acord a Alain Badiou, que l’esquerra política suposa una tradició plural i complexa que apareix amb la Revolució Francesa i que es va expressant amb generacions diferenciades (fins i tot contradictòries) tot comportant diferents maneres d’entendre el comunisme.

La resistència al País Valencià

Fa uns dies que corre per la xarxa un documental sobre la darrera Diada del País Valencià. Un cop més, se’ns mostra una societat valenciana perpètuament en conflicte, la qual cosa serveix a blaveros del nord per a desentendre’s d’un conjunt de problemes (socials, econòmics, polítics, culturals) que afecten particularment als països catalans;

Spinoza i Hegel

Probablement els dos filòsofs més grans de la Modernitat són Spinoza i Hegel. No és casualitat que el filòsof que més a influït des d’Aristòtil, que és Marx, fos una combinació dels dos.

Terminologia política

“Tota terminologia política remet a una tradició”. En efecte, no és el mateix “nació” per un francès, de tradició generalment jacobina, que per un alemany, de tradició generalment romàntica. La cosa, però, desborda la mera traducció entre llengües, car les mateixes paraules d’un idioma poden tenir significats diferents.

Pornografia i sobirania

Com que l’espècie humana depèn bàsicament d’actives condicions biològiques que l’impliquen en unes relacions físiques que pot manipular i explicitar –amb millor o pitjor fortuna– pel llenguatje i la co-acció, és més o menys clar que es realitza d’acord a unes mesures basals (οἰκονομία) que poden ser objectivades (οἰκολογία).

L'esquerra espanyola i els mallorquins

Per obra i gràcia de l’últim Govern espanyol, els mallorquins passen de tenir un àrea sociolingüística de 10 milions de parlants (repartits entre les regions del Regne més econòmicament depredades i probablement les més diferenciades i pròsperes dels seus dominis)

Crítica de l'exportació discursiva

Algunes fórmules discursives importades segueixen comportant tensions entre els simpatitzants de Podemos. No oblidem que els EUA, des d’on s’importen, són un espai polític que no ha patit directament ni el colonialisme ni el feixisme. 

Kant és modern?

Bertrand Russell va dir que el que Kant anomenà el “gir copernicà” en referència a l’obra pròpia era realment un “gir ptolemaic”, perquè va condicionar l’oblit de la realitat en nom del coneixement, tot reduint l’ontologia a l’epistemologia.

Risc, natura i cultura

Indonèsia és un país extraordinari pel que fa a la història dels desastres naturals. En això només li fa competència la Xina. Però els desastres d’aquesta mena no sempre són inesperats.

Pensar políticament

No crec que sigui casualitat que qui va formular per primer cop que “l’home és un animal instituit en/per grups” (ζῷον πoλίτικoν) fos un estranger (Μέτοικος) que visqué la transició grega de la democràcia a l’imperi.

Campanyes dubtoses

Avui és el Dia Internacional de la Nena. Amb motiu del calendari (que, com suggeria Benjamin, sempre expressa una societat en qüestió), a Noruega s’ha engegat una polèmica arran de l’anunci de noces d’una nena de dotze anys amb un home vint-i-cinc anys major.

Davant l'ebola

L’enfonsament de les fronteres de l’Imperi Romà va comportar la difusió de malalties letals arreu de l’antiga Roma fins exterminar el 90% de la població. Un altre gran genocidi condicionat per malalties fruit d’intromissions descontrolades fou el de la població nativa americana.

D’històries i historietes

Per entendre cal la història. Les coses són en virtut de la seva història i explicitant un seguit de processos és com podem entendre. Això és cert pels objectes físics i biològics, sociològics i psicològics.

Darwin, docència i valors

Parlar d’éssers vius (incloent l’espècie humana) sense tenir present el llegat de Darwin (és a dir, la biologia moderna) és com ser precopernicà. Malgrat tot, un recent estudi mostra que bona part dels formadors de docents dels EUA (molts dels quals amb doctorat) ignoren la teoria de l’evolució.

“La letra con teta entra”

Schumpeter fou ministre austríac en temps d’entreguerres, estudià curosament el marxisme i coneixia la biologia i psicologia modernes. Potser per això és dels grans economistes del segle XX.

Un estimat confusionisme

Bona part dels inconformistes s’identifica com a “progressista”. L’expressió és molt popular, però també confusa. Des del segle XVIII s’ha propagat com una alternativa política basada en una clarividència redemptora dels esdeveniments històrics, de vegades semblant al mil.lenarisme.

Rellegint Maturana

He rellegit un llibret d’Humberto Maturana que he trobat a internet. Quan era estudiant –i amb l’empenta d’algun professor de la UB– Maturana em va influir molt. Però tot canvià arran d’estudiar la crítica definitiva a l’autopoiesis que Danilo Zolo publicà als anys 80.

Filosofia, oferta i demanda

Gramsci deia que tothom és filòsof perquè tothom pensa, que és com dir que tothom que calcula és matemàtic o qui corre és atleta. Altres han diferenciat la filosofia intuïtiva i l’estricta:

Dificultats de la filosofia

La filosofia és una tasca àrdua. Contràriament a la religió o la tècnica, són poques les societats on hi ha filosofia estricta (potser, com deia Castoriadis, només la trobem a l’Antiga Grècia i l’Europa Moderna) i a més a més els filòsofs sempre han estat motiu de persecució política.

Connexió... perversa?

 

Concordar amb les declaracions d’un conseller balear mereix un comentari, especialment si és un conseller de turisme, base de l’economia mallorquina dels anys seixanta ençà. El pretext torna a ser Magaluf i els empresaris que abusen de quelcom atractiu (bacanals i trulls sense límits) per fer negoci sense escrúpols.

Repensar Europa

La “fi de la història” de Fukuyama i la “uni-multiporalitat” de Brzezinski-Huntington van fracassar. Vivim en un món multipolar a on el plurivers schmittà es fa palès amb diferents fets i projectes. Les Nacions Unides són inversemblants després de les ingerències a Iugoslàvia, Irak, Líbia, Ucraïna.

Madurant la Modernitat

Així com la sortida filosòfica de l’Edat mitjana consistí en demostrar les incongruències de l’escolàstica, la maduració de la Modernitat consisteix en demostrar les incongruències del llegat kantià:

Un 11 de setembre a les Açores

L’11 de setembre de 1789, amb una cèlebre escenificació dels jacobins, apareix la dicotomia dreta/esquerra. Una dicotomia actualment confusa. La mateixa data dels anys 1973 i 2001 van ser derrocats Salvador Allende i les Torres Bessones, respectivament, ambdós d’acord als interessos dels EUA.