
Albert Camus deia que el principal problema
filosòfic és la mort. Probablement tenia raó. Som una espècie que fuig de
la mort.

Als occidentals se’ns ha
educat per a ser com Jesús, símbol de la vida. Un home provinent de les
classes populars, fill d’una verge i casat amb una prostituta. Un home que s’associa amb treballadors,
que predica contra mercaders, i a qui maten per aclamació popular després d’haver qüestionat l’ordre de la propietat i
defensat la fraternitat.
Crec que no és habitual que un llicenciat en Filosofia treballi
en un Departament de Geociències. Però aquesta experiència m’està fent pensar que ignorar
què és la filosofia respon a certa incomoditat associada al “filòsof”. .jpg)
“Tota terminologia política remet a una tradició”.
En efecte, no és el mateix “nació” per un francès, de tradició generalment jacobina,
que per un alemany, de tradició generalment romàntica. La cosa, però, desborda
la mera traducció entre llengües, car les mateixes paraules d’un idioma poden
tenir significats diferents. 
La filosofia és una tasca àrdua.
Contràriament a la religió o la tècnica, són poques les societats on hi ha
filosofia estricta (potser, com deia Castoriadis, només la trobem a l’Antiga
Grècia i l’Europa Moderna) i a més a més els filòsofs sempre han estat motiu de
persecució política.
L’11 de setembre de
1789, amb una cèlebre escenificació dels jacobins, apareix la dicotomia
dreta/esquerra. Una dicotomia actualment confusa. La mateixa data dels anys
1973 i 2001 van ser derrocats Salvador Allende i les Torres Bessones,
respectivament, ambdós d’acord als interessos dels EUA.