Una història que sembla repetir-se

Macià declarà la República Catalana dins la Confederació Ibèrica. Posteriorment Companys declarà l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Ambdós eren republicans catalanistes d’esquerres que volien trencar amb el supremacisme de Madrid, tot potenciant Catalunya.

Relativismes

Quan hi ha divisions del treball (remunerat, voluntari o forçat) també hi ha relativitat antropològica. Quan el treball està distribuït territorialment apareix la política i relacions de poders que tendencialment estabilitzen, potencien i inclús naturalitzen la relativitat esmentada.

D'heretgies modernes

Entenc, d’acord a Alain Badiou, que l’esquerra política suposa una tradició plural i complexa que apareix amb la Revolució Francesa i que es va expressant amb generacions diferenciades (fins i tot contradictòries) tot comportant diferents maneres d’entendre el comunisme.

La resistència al País Valencià

Fa uns dies que corre per la xarxa un documental sobre la darrera Diada del País Valencià. Un cop més, se’ns mostra una societat valenciana perpètuament en conflicte, la qual cosa serveix a blaveros del nord per a desentendre’s d’un conjunt de problemes (socials, econòmics, polítics, culturals) que afecten particularment als països catalans;

Spinoza i Hegel

Probablement els dos filòsofs més grans de la Modernitat són Spinoza i Hegel. No és casualitat que el filòsof que més a influït des d’Aristòtil, que és Marx, fos una combinació dels dos.

Terminologia política

“Tota terminologia política remet a una tradició”. En efecte, no és el mateix “nació” per un francès, de tradició generalment jacobina, que per un alemany, de tradició generalment romàntica. La cosa, però, desborda la mera traducció entre llengües, car les mateixes paraules d’un idioma poden tenir significats diferents.

Pornografia i sobirania

Com que l’espècie humana depèn bàsicament d’actives condicions biològiques que l’impliquen en unes relacions físiques que pot manipular i explicitar –amb millor o pitjor fortuna– pel llenguatje i la co-acció, és més o menys clar que es realitza d’acord a unes mesures basals (οἰκονομία) que poden ser objectivades (οἰκολογία).

L'esquerra espanyola i els mallorquins

Per obra i gràcia de l’últim Govern espanyol, els mallorquins passen de tenir un àrea sociolingüística de 10 milions de parlants (repartits entre les regions del Regne més econòmicament depredades i probablement les més diferenciades i pròsperes dels seus dominis)

Crítica de l'exportació discursiva

Algunes fórmules discursives importades segueixen comportant tensions entre els simpatitzants de Podemos. No oblidem que els EUA, des d’on s’importen, són un espai polític que no ha patit directament ni el colonialisme ni el feixisme. 

Kant és modern?

Bertrand Russell va dir que el que Kant anomenà el “gir copernicà” en referència a l’obra pròpia era realment un “gir ptolemaic”, perquè va condicionar l’oblit de la realitat en nom del coneixement, tot reduint l’ontologia a l’epistemologia.

Risc, natura i cultura

Indonèsia és un país extraordinari pel que fa a la història dels desastres naturals. En això només li fa competència la Xina. Però els desastres d’aquesta mena no sempre són inesperats.

Pensar políticament

No crec que sigui casualitat que qui va formular per primer cop que “l’home és un animal instituit en/per grups” (ζῷον πoλίτικoν) fos un estranger (Μέτοικος) que visqué la transició grega de la democràcia a l’imperi.

Campanyes dubtoses

Avui és el Dia Internacional de la Nena. Amb motiu del calendari (que, com suggeria Benjamin, sempre expressa una societat en qüestió), a Noruega s’ha engegat una polèmica arran de l’anunci de noces d’una nena de dotze anys amb un home vint-i-cinc anys major.

Davant l'ebola

L’enfonsament de les fronteres de l’Imperi Romà va comportar la difusió de malalties letals arreu de l’antiga Roma fins exterminar el 90% de la població. Un altre gran genocidi condicionat per malalties fruit d’intromissions descontrolades fou el de la població nativa americana.

D’històries i historietes

Per entendre cal la història. Les coses són en virtut de la seva història i explicitant un seguit de processos és com podem entendre. Això és cert pels objectes físics i biològics, sociològics i psicològics.

Darwin, docència i valors

Parlar d’éssers vius (incloent l’espècie humana) sense tenir present el llegat de Darwin (és a dir, la biologia moderna) és com ser precopernicà. Malgrat tot, un recent estudi mostra que bona part dels formadors de docents dels EUA (molts dels quals amb doctorat) ignoren la teoria de l’evolució.

“La letra con teta entra”

Schumpeter fou ministre austríac en temps d’entreguerres, estudià curosament el marxisme i coneixia la biologia i psicologia modernes. Potser per això és dels grans economistes del segle XX.

Un estimat confusionisme

Bona part dels inconformistes s’identifica com a “progressista”. L’expressió és molt popular, però també confusa. Des del segle XVIII s’ha propagat com una alternativa política basada en una clarividència redemptora dels esdeveniments històrics, de vegades semblant al mil.lenarisme.

Rellegint Maturana

He rellegit un llibret d’Humberto Maturana que he trobat a internet. Quan era estudiant –i amb l’empenta d’algun professor de la UB– Maturana em va influir molt. Però tot canvià arran d’estudiar la crítica definitiva a l’autopoiesis que Danilo Zolo publicà als anys 80.

Filosofia, oferta i demanda

Gramsci deia que tothom és filòsof perquè tothom pensa, que és com dir que tothom que calcula és matemàtic o qui corre és atleta. Altres han diferenciat la filosofia intuïtiva i l’estricta:

Dificultats de la filosofia

La filosofia és una tasca àrdua. Contràriament a la religió o la tècnica, són poques les societats on hi ha filosofia estricta (potser, com deia Castoriadis, només la trobem a l’Antiga Grècia i l’Europa Moderna) i a més a més els filòsofs sempre han estat motiu de persecució política.

Connexió... perversa?

 

Concordar amb les declaracions d’un conseller balear mereix un comentari, especialment si és un conseller de turisme, base de l’economia mallorquina dels anys seixanta ençà. El pretext torna a ser Magaluf i els empresaris que abusen de quelcom atractiu (bacanals i trulls sense límits) per fer negoci sense escrúpols.

Repensar Europa

La “fi de la història” de Fukuyama i la “uni-multiporalitat” de Brzezinski-Huntington van fracassar. Vivim en un món multipolar a on el plurivers schmittà es fa palès amb diferents fets i projectes. Les Nacions Unides són inversemblants després de les ingerències a Iugoslàvia, Irak, Líbia, Ucraïna.

Madurant la Modernitat

Així com la sortida filosòfica de l’Edat mitjana consistí en demostrar les incongruències de l’escolàstica, la maduració de la Modernitat consisteix en demostrar les incongruències del llegat kantià:

Un 11 de setembre a les Açores

L’11 de setembre de 1789, amb una cèlebre escenificació dels jacobins, apareix la dicotomia dreta/esquerra. Una dicotomia actualment confusa. La mateixa data dels anys 1973 i 2001 van ser derrocats Salvador Allende i les Torres Bessones, respectivament, ambdós d’acord als interessos dels EUA.

Caddy Adzuba, Premi Príncep d'Astúries

 

Caddy Adzuba ha estat guardonada amb el Príncep d’Astúries de la Concòrdia; és una bona notícia que a Europa es pugui saber qui és.

Panglossades d'ara i sempre

Un dels dogmes més exitosos de l’actualitat és que ja no hi ha ideologies. En comptes d’haver-hi un món dividit per intencionalitats ideològiques que tendeixen a xocar entre si, la nova realitat és un espai imaginari format per mònades,

El procès sobiranista català dins del procés de modernització

Des dels EUA, els especialistes en geoestratègia ja se’n fan ressò del procés sobiranista català. El tema de la defensa és un tema que no pot ésser tabú si ha d’esdevenir una República Catalana, com l’ha hagut de reconèixer l’ANC.

El separador també t'uneix

Alguns ja comencen a presentar-li al món el procés sobiranista català en termes amplis. Mentrestant, lobbies balears, conselleres valencianes i frikis aragonesos, d’acord a l’ideari del separatisme espanyolista i amb certa connivència de l’esquerra espanyola,

La política i el subjecte

Un dogma dels occidentals és creure que l’ésser humà és un animal polític. Els humans no podem deixar de ser animals, perquè l’animalitat ens és una condició insuperable (essencial, malgrat aquest mot no estigui de moda),

L'interès econòmic no és legítim?

N’hi ha que volen desligitimar el procés català apel.lant que està motivat per interessos econòmics. Pot haver-hi una crítica més ridícula? Des de la independència holandesa del segle XVI, gairebé tots els procesos sobiranistes s’han mogut –tot i que no exclusivament– per interessos econòmics, sigui per qüestions d’impostos, d’apropiació de recursos, de gestió d’un territori, etc. 

Pablo Iglesias i l'esquerra acadèmica

Pablo Iglesias diu públicament que cal substituir la dicotomia dreta/esquerra per la de dictadura/democràcia. D’aquesta manera vincula la seva imatge amb l’esquerra acadèmica nord-americana (Rorty, Butler, Hardt...) i, per tant, amb l’hegemònica síntesi sublim entre els ideòlegs anticomunistes i antimarxistes dels anys 60 (McNamara, Aron, Bell...) i el pobrisme,

Enteniments

Potser els grans filòsofs poden comptar-se amb els dits d’una mà (Aristòtil, Spinoza, Leibniz, Hegel…). Potser podem dir el mateix dels grans científics (Galileu, Newton, Darwin, Einstein…). No obstant això, alguns redueixen la filosofia a la literatura (“discursos”, “textos”,…) i la ciència a la tècnica o al càlcul.

La perillosa ficció del consens

La filosofia política ha estat segrestada per l’ètica per entendre el consens com l’eix de la reflexió pràctica. Malgrat tot, el consens és una ficció que cal criticar pel fet d’entendre’l.

La tertúlia mediàtica o la caverna postmoderna

Amb la postmodernitat advé un nou valor públic: l’opinió. No condiciona tota la societat occidental, però n’és força activa. Mentre que la postmodernitat és una situació sociohistòrica, el postmodernisme és producte dels intel.lectuals orgànics de les condicions postmodernes.

Misèries europees

Mentre els mitjans de comunicació espanyols només parlen de l’amenaça d’ebola (obviant les retallades en sanitat), la realitat segueix recordant que Rússia segueix sent Rússia. El fet que Europa sigui una vil vassalla dels EUA tornarà a passar factura als europeus. 

Coses que no s’han d’obviar

Aquests dies d’ofensiva contra Gaza he rellegit algunes reflexions sobre el que hipòcritament en diem “conflicte d’Orient mitjà”. Al respecte, coincideixo amb Edward Said i Danilo Zolo: no és un problema de musulmans o jueus, ni d’un xoc à la Huntington entre religions, sinó un efecte del sionisme.

Les ideologies occidentals

Durant la Guerra Freda alguns autors defensaren que només podem parlar de tres postures polítiques radicals, a saber: el liberalisme, el cristianisme i el comunisme. Aquesta tesi es va marginar amb la ideologia de la fi de les ideologies i l’hegemonia postmodernista consegüent,

L’eterna fal·làcia

El cristianisme és un ciment d’Occident i pel qual a les societats occidentals podem trobar gent obsessionada amb el dualisme entre el cos i l’ànima, tot afavorint l’ànima segons un suposat lliure albir. Aquest dualisme s’ha formulat en diversos contextos amb parells com ‘physis-polis’, ‘profà-sagrat’, ‘objectiu-subjectiu’, ‘mecanisme-vida’, ‘natura-cultura’, ‘ciències-humanitats’, ‘fet-valor’, ‘cervell-ment’, ‘sistema-sentit’, ‘representació-expressió’, etc.,

La no-violència com a feixisme

Els partidaris de la no-violència són feixistes passius. Sota l’experiència de la Gran Guerra i l’auge del wilsonisme, Max Weber advertí que excloure l’alternativa d’una resposta violenta no garanteix la pau i a més tendeix a ser un principi autodestructiu.

Futbol i espectacle

Fa uns dies que a internet podem trobar un vídeo on es mostra com serien les nostres rutines si fóssim tan “teatrers” com els futbolistes. El vídeo està prou bé, però no sé ben bé fins a quin punt mira de ser un vídeo crític, especialment si tenim present que s’ha fet al Canadà, un país sense gaire tradició futbolística.

Contra la pseudoesquerra (o, si més no, una d'elles)

Gent lúcida però no pas d’esquerres, com Alain de Benoist o Antonio Escohotado, entenen l’esquerra d’una manera que la neutralitza: la identifiquen amb el pobrisme i, per tant, amb l’ideari del cristianisme primitiu.

Separatisme espanyolista

Des del segle XIX se’n parla de separatisme català, però encara manca una denúncia del separatisme espanyolista que des de fa dècades és exercit als països catalans. Aquest separatisme (l’expressió més exitosa del qual ha estat dinamitar la unitat de la llengua catalana i especialment el blaverisme, tots dos condicionadors de l’encaix servil del País Valencià i les Illes Balears al juancarlisme)

Afinitats genocides

Israel segueix massacrant als palestins amb el consentiment dels poders fàctics internacionals. Qui pensa que les massacres són respostes als recents segrests protagonitzats per Hamás simplement no sap de què està parlant, però si amb això legitima les noves morts és un genocida potencial.

Proposicions morals

Hi ha proposicions morals que semblen universals, com no matar, no furtar, no mentir, etc. Els cristians i els kantians pensen que això permet establir legislacions globals i cosmopolites, tot obviant, des del sobrenaturalisme, la relació que hi ha entre ètica i economia-ecologia, la qual desborda i condiciona els anhels i les concepcions de llibertat.

Com més separadors, més separatistes

L’enèsim atac sublim contra el procés sobiranista de Catalunya mostra el brutal classisme i la mala fe –si no ignorància– dels seus signataris. Segons aquests, el secessionisme català implica un nacionalisme antidemocràtic que fa perillar les condiciones d’igualtat i llibertat dels espanyols.

El conflicte d'Orient Mitjà

El “conflicte d’Orient Mitjà” és un eufemisme que refereix al genocidi palestí i amb el que tants d’impostors s’omplen la boca: uns per oferir-nos el seu racisme a base de criminalitzar a un poble que malauradament està mancat de les estructures modernes d’un Estat que li faci costat,

La paradoxa de la sofística

Un dels aspectes més curiosos dels intel.lectuals contemporanis és la simpatia vers els sofistes clàssics. Al contrari que els presocràtics i els tràgics, els sofistes convidaven a rebutjar l’enteniment regulatiu alhora que reduïen tota teoria i pràctica a la retòrica.

En la mort d’Alfredo Di Stefano

Amb l’excusa de la mort d’Alfredo Di Stefano, vull compartir una reflexió sobre l’esport-espectacle que representa el futbol tot sostenint que l’ex-jugador del Real Madrid no és un dels millors futbolistes de tots els temps.

Sobre l’exèrcit català

El debat sobre l’exèrcit català ha dividit als independentistes des que començà el procés secessionista. Al meu parer, la qüestió no rau en si l’exèrcit és necessari sinó quin és l’objectiu polític d’una Catalunya independent.

Novetats a Magaluf

Si els marxistes tenen raó i resulta que les condicions tècnico-productives condicionen la forma de vida, hauria d’haver una correlació entre els hàbits socials i els models econòmics.