Animals polítics?

Per què diem que som animals polítics? Per què insistim a dir quelcom que les ciències biològiques i psicològiques contradiuen des del segle XIX? L’insistent rebuig d’algunes evidències ha portat a tergiversar el llenguatge, la lògica i l’experiència, fins a dir que “tot és polític” o que el que es diu raonadament té una perversa intenció política. 

La subversió purista i la història

Amb la irrupció del procés sobiranista, han sorgit voluntats de (des)legislar la vida humana com si fos quelcom abstracte, independent de la història real, d’allò que Maquiavel anomenava la “verità effetuale”. 

Voluntarisme sobre Marx

Amb vint-i-sis anys Marx escrigué que “fins ara [vers la meitat del segle XIX] els filòsofs han interpretat el món, però el que cal és transformar-lo”. Posteriorment, Marx visqué i atengué revolucions arreu d’Europa, la Guerra Civil Americana, la Primera Internacional, la fundació del Deutsche Bank, la Comuna de París, la unificació alemanya, l’aparició de la biologia i la psicologia modernes i difusions d’invents com el telèfon o el termòmetre.

La dreta contra conservadors i reaccionaris

Identificar “la dreta” amb “els conservadors” o “els reaccionaris” pot resultar anacrònic. Des de la Guerra Freda, mentre les classes populars cedien als encants de la democràcia liberal, el referent efectiu contra l’statu quo (és a dir, l’actor neoliberal) 

Separatisme espanyolista

Des del segle XIX se’n parla de separatisme català, però encara manca una denúncia del separatisme espanyolista que des de fa dècades és exercit als països catalans. Aquest separatisme (l’expressió més exitosa del qual ha estat dinamitar la unitat de la llengua catalana i especialment el blaverisme, tots dos condicionadors de l’encaix servil del País Valencià i les Illes Balears al juancarlisme)

"It's the economy, stupid! But..."

N’hi ha que encara oposen l’ecologia a l’economia, tot criticant que l’ànsia de beneficis implica depredacions letals del medi natural. Aquesta valoració carrega un maniqueisme arrelat en el segle XIX que xoca amb quelcom més antic però també més actual: l’ecologia i l’economia comparteixen idealment l’interès per les relacions basals de l’organització humana (οἶκος).