Esquerres

L’esquerra política és un invent modern que, com no pot ser d’altra manera, respon a un seguit de processos sociohistòrics multicausals. Tanmateix, com que no és una mera abstracció sinó una generalització

Profetes arreu

Spinoza deia que l’espècie humana es mou per pors i esperances, les quals són narrades pels profetes amb finalitat pràctica tot menyspreant filosofia i ciència. La tasca profètica no és gens estranya en la modernitat; la trobem, per exemple, en els tertulians i en allò que Gramsci anomenà “l’intel.lectual orgànic”.

L'Israel triomfant i els "altres"

Israel és determinant per qüestions geopolítiques (malgrat alguns no se n’adonin de la urgència d’actualitzar aquesta perspectiva).

La bufanda de Varufakis

Alguna vegada he parlat del pobrisme i inclús he dit que es tracta d’una pseudoesquerra. Confondre esquerra i pobrisme no sols és confondre comunisme i cristianisme, sinó que es fruit de pensar que ser d’esquerres és només una opció moral. 

Pablisme engegat

Pablo Iglesias és un comunicador polític excel.lent i un investigador interessant (a la xarxa es poden descarregar algunes publicacions seves, també la seva tesi doctoral).

Lluita final, home nou, i altres mites

L’espai cristià-atlantista que es constitueix arran de la I Guerra Mundial i que ara més o menys representa el Parlament Europeu ha viscut sempre amb tenses relacions entre –dit en termes spinozistes– populus i multitudo.

L'estratègia no significa res

La presentació de Podemos a Barcelona suposa un punt d’inflexió per a la política espanyola i catalana. Ara, l’establishment català identifica Podemos amb un nou lerrouxisme i l’esquerra radical troba raons per desconfiar del partit de Pablo Iglesias.

Subjecte en moviment

Part de la naixent generació d’esquerres és contrària a la idea de subjecte. Un exemple el trobem en els anomenats “nous moviments socials”, en molts casos nodrits d’un voluntarisme lligat a noves condicions tècniques i socioeconòmiques així com de rebuigs associats a l’experiència de l’URSS.

Capital i històries

Karl Marx no emprava l’expressió “capitalisme” i encomiava la burgesia per haver estat un motor revolucionari. Un motor que, contra el clergat i els nobles, primer s’alià amb prínceps (tot dinamitant el feudalisme i el cristianisme i afavorint el floriment de la filosofia, la ciència i les arts) fins que començà a prescindir d’ells arran de la Revolució Industrial.

Heidegger i l'esquerra

El fet que Heidegger sigui un referent per a l’esquerra acadèmica ha suposat un greu problema per a l’esquerra i l’acadèmia. Almenys per l’aclariment conceptual. Una esquerra declarada postmaterialista no té raons per trobar-se incòmoda apel.lant un feixista militant que ignorava l'economia i la biologia modernes,

Discursos i polítiques d'esquerres

Spinoza argumentà que la Bíblia era una eina de politització massiva perquè els discursos que conté són pre-acceptats a les societats orgàniques: agricultura i ramaderia, jerarquies fixes, càstigs arbitraris...

La dreta contra conservadors i reaccionaris

Identificar “la dreta” amb “els conservadors” o “els reaccionaris” pot resultar anacrònic. Des de la Guerra Freda, mentre les classes populars cedien als encants de la democràcia liberal, el referent efectiu contra l’statu quo (és a dir, l’actor neoliberal) 

Una història que sembla repetir-se

Macià declarà la República Catalana dins la Confederació Ibèrica. Posteriorment Companys declarà l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Ambdós eren republicans catalanistes d’esquerres que volien trencar amb el supremacisme de Madrid, tot potenciant Catalunya.

D'heretgies modernes

Entenc, d’acord a Alain Badiou, que l’esquerra política suposa una tradició plural i complexa que apareix amb la Revolució Francesa i que es va expressant amb generacions diferenciades (fins i tot contradictòries) tot comportant diferents maneres d’entendre el comunisme.

La resistència al País Valencià

Fa uns dies que corre per la xarxa un documental sobre la darrera Diada del País Valencià. Un cop més, se’ns mostra una societat valenciana perpètuament en conflicte, la qual cosa serveix a blaveros del nord per a desentendre’s d’un conjunt de problemes (socials, econòmics, polítics, culturals) que afecten particularment als països catalans;

L'esquerra espanyola i els mallorquins

Per obra i gràcia de l’últim Govern espanyol, els mallorquins passen de tenir un àrea sociolingüística de 10 milions de parlants (repartits entre les regions del Regne més econòmicament depredades i probablement les més diferenciades i pròsperes dels seus dominis)

Crítica de l'exportació discursiva

Algunes fórmules discursives importades segueixen comportant tensions entre els simpatitzants de Podemos. No oblidem que els EUA, des d’on s’importen, són un espai polític que no ha patit directament ni el colonialisme ni el feixisme. 

Davant l'ebola

L’enfonsament de les fronteres de l’Imperi Romà va comportar la difusió de malalties letals arreu de l’antiga Roma fins exterminar el 90% de la població. Un altre gran genocidi condicionat per malalties fruit d’intromissions descontrolades fou el de la població nativa americana.

Un estimat confusionisme

Bona part dels inconformistes s’identifica com a “progressista”. L’expressió és molt popular, però també confusa. Des del segle XVIII s’ha propagat com una alternativa política basada en una clarividència redemptora dels esdeveniments històrics, de vegades semblant al mil.lenarisme.

Repensar Europa

La “fi de la història” de Fukuyama i la “uni-multiporalitat” de Brzezinski-Huntington van fracassar. Vivim en un món multipolar a on el plurivers schmittà es fa palès amb diferents fets i projectes. Les Nacions Unides són inversemblants després de les ingerències a Iugoslàvia, Irak, Líbia, Ucraïna.