Profetes arreu

Spinoza deia que l’espècie humana es mou per pors i esperances, les quals són narrades pels profetes amb finalitat pràctica tot menyspreant filosofia i ciència. La tasca profètica no és gens estranya en la modernitat; la trobem, per exemple, en els tertulians i en allò que Gramsci anomenà “l’intel.lectual orgànic”.

Qui et vol sotmetre, vol que siguis un infant

Cícero ja deia que qui no coneix la història està condemnat a ser un infant, depenent, supersticiós. Els feixistes prengueren nota d’aquestes idees, especialment després que darvinistes i marxistes hagessin establert els eixos per a entendre la història de l’espècie humana. 

Comunicació política i filosofia política

En el món físic, totes les correlacions són de forces i, en el biològic, tots els processos són constituents. L’espècie humana (i la política) està determinada pel món físic i biològic, que desborden el que digui el món científic, i cap dels mons projectats implica imparcialitat. 

La tertúlia mediàtica o la caverna postmoderna

Amb la postmodernitat advé un nou valor públic: l’opinió. No condiciona tota la societat occidental, però n’és força activa. Mentre que la postmodernitat és una situació sociohistòrica, el postmodernisme és producte dels intel.lectuals orgànics de les condicions postmodernes.

Separatisme espanyolista

Des del segle XIX se’n parla de separatisme català, però encara manca una denúncia del separatisme espanyolista que des de fa dècades és exercit als països catalans. Aquest separatisme (l’expressió més exitosa del qual ha estat dinamitar la unitat de la llengua catalana i especialment el blaverisme, tots dos condicionadors de l’encaix servil del País Valencià i les Illes Balears al juancarlisme)

Com més separadors, més separatistes

L’enèsim atac sublim contra el procés sobiranista de Catalunya mostra el brutal classisme i la mala fe –si no ignorància– dels seus signataris. Segons aquests, el secessionisme català implica un nacionalisme antidemocràtic que fa perillar les condiciones d’igualtat i llibertat dels espanyols.

La paradoxa de la sofística

Un dels aspectes més curiosos dels intel.lectuals contemporanis és la simpatia vers els sofistes clàssics. Al contrari que els presocràtics i els tràgics, els sofistes convidaven a rebutjar l’enteniment regulatiu alhora que reduïen tota teoria i pràctica a la retòrica.

30 anys de posteritat foucaultiana

Avui fa trenta anys que morí Michel Foucault. Tot i que és un respectat crític de la normalitat, fou un intel.lectual paradigmàtic de l’última etapa de la Guerra Freda i la seva obra ha esdevingut un referent general de l’esquerra postsocialista.

La fi de les ideologies

Fa un quart de segle, quan l’URSS defallia greument, Francis Fukuyama advertí feliçment la fi de les ideologies. Abans ho feren Daniel Bell, Raymond Aron i, més a prop, Gonzalo Fernández de la Mora. Però Fukuyama fou especialment planer i oportú i potser per això va fer més negoci que els altres (el més lúcid d’ells, Aron, rectificà).