Assemblees al marge del mite

Les assemblees són recursos que poden repercutir políticament, com també els mitjans de comunicació, l’acció sindical, les manifestacions, l’exèrcit, votar... Com qualsevol altre recurs polític l’eficàcia de les quals depèn de com articuli les diferents sensibilitats en conjuntures concretes d’acord a uns interessos col.lectius.

És Veneçuela una dictadura?

En cas d’afirmar-lo, expliqui’s per què els governants guanyen eleccions avalades per representants universals de la democràcia liberal. Apel.lar a la corrupció o als mitjans de comunicació no aclareix res. 

Un virrei apocalíptic

El virrei Bauzà no ha tingut mai bons assessors ni és un exemple de carisma. Tanmateix, per la seva boca no només surt una catalanofòbia esperpèntica (la qüestió de la llengua als països catalans sembla equivalent a la de l’evolució als EUA) sinó que la seva retòrica espanta a qualsevol que l’escolti. 

Una fal.làcia recurrent entorn de la democratització

En teoria política, sovint hi ha preferència per parlar de “democratització” en comptes de “democràcia”. La raó principal és que “democratització” fa l’efecte d’activitat, mentre que “democràcia” sembla remetre al statu quo. 

La dreta contra conservadors i reaccionaris

Identificar “la dreta” amb “els conservadors” o “els reaccionaris” pot resultar anacrònic. Des de la Guerra Freda, mentre les classes populars cedien als encants de la democràcia liberal, el referent efectiu contra l’statu quo (és a dir, l’actor neoliberal) 

Crítica de l'exportació discursiva

Algunes fórmules discursives importades segueixen comportant tensions entre els simpatitzants de Podemos. No oblidem que els EUA, des d’on s’importen, són un espai polític que no ha patit directament ni el colonialisme ni el feixisme. 

“La letra con teta entra”

Schumpeter fou ministre austríac en temps d’entreguerres, estudià curosament el marxisme i coneixia la biologia i psicologia modernes. Potser per això és dels grans economistes del segle XX.

Com més separadors, més separatistes

L’enèsim atac sublim contra el procés sobiranista de Catalunya mostra el brutal classisme i la mala fe –si no ignorància– dels seus signataris. Segons aquests, el secessionisme català implica un nacionalisme antidemocràtic que fa perillar les condiciones d’igualtat i llibertat dels espanyols.

La paradoxa de la sofística

Un dels aspectes més curiosos dels intel.lectuals contemporanis és la simpatia vers els sofistes clàssics. Al contrari que els presocràtics i els tràgics, els sofistes convidaven a rebutjar l’enteniment regulatiu alhora que reduïen tota teoria i pràctica a la retòrica.

Nostàlgies medievals?

Els poders fàctics del juancarlisme volen dinamitar Podemos, però des d’aquí s’assumeix la seva lògica: dictadura vs democràcia.

L'abstencionisme militant

L’abstencionista militant és psicologista. I si a més rebutja al votant podem dir que és un poc idiota, perquè si votar no serveix per res aleshores tan legítim és votar com no fer-ho. També pot haver-hi algú que pensi que canviarà res si no vota. Hi ha de tot.

Votar o no votar...

La política implica estratègia. En aquest sentit, aquells que diuen que votar no serveix per res tenen raó en bona part, perquè encara n’hi ha que pensen que introduir una papereta en una urna equival a canviar les relacions de poder. No obstant això, si bé és igualment absurd pensar que negar-se a votar és una mostra de subversió, pensar que l’abstenció electoral és “fer política” és ben sovint un malentès.

Expectatives de Podemos

La formació Podemos està generant tota mena de valoracions. Per alguns és un espectacle, per altres el termidor del juancarlisme, n’hi ha que hi preveuen un ressorgiment d’esquerres i altres són escèptics o directament el rebutgen.

L'opinió e-pública

Hi ha oficis en crisi des de la implosió de les xarxes socials. N’és paradigmàtic el periodisme; cada cop són més els que per informar-se connecten directament el Facebook.