Un debat cabdal d'entreguerres

 

Després de la Primera Guerra Mundial, durant allò que Carr anomenà la crisi dels vint anys, s’estableix un debat filosòfic cabdal, on s’exposaren tres filosofies vinculades amb diferents ideologies occidentals que segueixen d’actualitat, malgrat les habituals tergiversacions degudes a la manca d’una lectura crítica sobre l’experiència de la Guerra Freda. 

Capital i avenir

Filosòficament, el capital no és necessàriament dolent, sinó un fet (o conjunt de fets i problemes) que ha determinat la història occidental almenys des del segle XVI i, per tant, al món sencer.

Quan cau l’objectivisme

Una gran aportació del marxisme és la crítica a la tendència reificant de les relacions existents. La “filosofia” adient a aquesta tendència és l’objectivisme.

Tot és poder

La idea segons la qual “tot és poder”, que tant de ressò té dels anys seixanta ençà, no és ben bé original. En cert sentit és inherent a l’animisme, que segons alguns antropòlegs és una situació originària de l’espècie humana.

La subversió purista i la història

Amb la irrupció del procés sobiranista, han sorgit voluntats de (des)legislar la vida humana com si fos quelcom abstracte, independent de la història real, d’allò que Maquiavel anomenava la “verità effetuale”. 

Espectacle d'odi

Vaig sentir nàusees –literalment– veient com els fonamentalistes islàmics destrossaven escultures d’un museu iraquià. 

Xoc (o desintegració) de Civilitzacions?

El Líban sol ser un exemple de país plural i complex, i durant la primera setmana del 2015 està associat a Mia Khalifa degut a mitjans audiovisuals i xarxes socials. 

Ecce Homo

Als occidentals se’ns ha educat per a ser com Jesús, símbol de la vida. Un home provinent de les classes populars, fill d’una verge i casat amb una prostituta. Un home que s’associa amb treballadors, que predica contra mercaders, i a qui maten per aclamació popular després d’haver qüestionat l’ordre de la propietat i defensat la fraternitat. 

Brutalitat humana

Com que som humans (un animal alarmant, com advertí Hobbes i confirmà Darwin), els occidentals podem ser brutals. A començaments del segle XX, llençàrem bombes atòmiques sobre població civil, ficàrem innocents en camps d’extermini, etc. 

Filosofia, oferta i demanda

Gramsci deia que tothom és filòsof perquè tothom pensa, que és com dir que tothom que calcula és matemàtic o qui corre és atleta. Altres han diferenciat la filosofia intuïtiva i l’estricta:

La política i el subjecte

Un dogma dels occidentals és creure que l’ésser humà és un animal polític. Els humans no podem deixar de ser animals, perquè l’animalitat ens és una condició insuperable (essencial, malgrat aquest mot no estigui de moda),

La tertúlia mediàtica o la caverna postmoderna

Amb la postmodernitat advé un nou valor públic: l’opinió. No condiciona tota la societat occidental, però n’és força activa. Mentre que la postmodernitat és una situació sociohistòrica, el postmodernisme és producte dels intel.lectuals orgànics de les condicions postmodernes.

Les ideologies occidentals

Durant la Guerra Freda alguns autors defensaren que només podem parlar de tres postures polítiques radicals, a saber: el liberalisme, el cristianisme i el comunisme. Aquesta tesi es va marginar amb la ideologia de la fi de les ideologies i l’hegemonia postmodernista consegüent,

L’eterna fal·làcia

El cristianisme és un ciment d’Occident i pel qual a les societats occidentals podem trobar gent obsessionada amb el dualisme entre el cos i l’ànima, tot afavorint l’ànima segons un suposat lliure albir. Aquest dualisme s’ha formulat en diversos contextos amb parells com ‘physis-polis’, ‘profà-sagrat’, ‘objectiu-subjectiu’, ‘mecanisme-vida’, ‘natura-cultura’, ‘ciències-humanitats’, ‘fet-valor’, ‘cervell-ment’, ‘sistema-sentit’, ‘representació-expressió’, etc.,

La no-violència com a feixisme

Els partidaris de la no-violència són feixistes passius. Sota l’experiència de la Gran Guerra i l’auge del wilsonisme, Max Weber advertí que excloure l’alternativa d’una resposta violenta no garanteix la pau i a més tendeix a ser un principi autodestructiu.

Sobre l’exèrcit català

El debat sobre l’exèrcit català ha dividit als independentistes des que començà el procés secessionista. Al meu parer, la qüestió no rau en si l’exèrcit és necessari sinó quin és l’objectiu polític d’una Catalunya independent.

Introducció al Mundial de Futbol del 2014

De la dècada dels noranta ençà s’ha propagat la idea segons la qual les potències occidentals tenen el deure moral d’estendre la modernitat als països que generen desplaçaments forçosos i militaritzacions contra la població civil.

Tertul·lià i els tertulians

Tertul.lià és un personatge clau de la història occidental. Fou romà de Cartago i pare de l’Església. Va estar vinculat a diverses sectes, encunyà expressions com “trinitat”, visqué odiant la filosofia grega i el dret romà.