La metafísica post-liberal en tres punts

El primer té Margaret Thatcher com a referent i s’inclou en el dogma que no hi ha societat, només individus i els seus lligams immediats.

Darvinista? Marxista?

En cert sentit, declarar-se “darvinista” o “marxista” és un parany postmodernista o bé fruit de nostàlgies per una escolàstica. Ningú no diu que és “copernicanista”, “mendeleievista” o “edisonianista” pel fet de rebutjar el geocentrisme, assumir la taula periòdica o acceptar l’ús de la llum elèctrica. 

La dona i l'Islam

No podem negar el sintagma “la dona i l’Islam”, car aquesta religió ha suposat processos històrics d’identificació, encara que múltiples i complexos. Ara bé, com que la dona i l’Islam no són fixes i la modernització s’estén arreu,

Espectacle d'odi

Vaig sentir nàusees –literalment– veient com els fonamentalistes islàmics destrossaven escultures d’un museu iraquià. 

Qui et vol sotmetre, vol que siguis un infant

Cícero ja deia que qui no coneix la història està condemnat a ser un infant, depenent, supersticiós. Els feixistes prengueren nota d’aquestes idees, especialment després que darvinistes i marxistes hagessin establert els eixos per a entendre la història de l’espècie humana. 

"Eppur si muove"

Persisteix la moda autoritària contra la raó. Una moda inventada d’acord al fonamentalisme pobrista-cristià, pel qual es formulà el “fides et ratio” com sístesi programàtica d’una croada contra un enemic que desafià tot fonamentalisme.

Darwin, docència i valors

Parlar d’éssers vius (incloent l’espècie humana) sense tenir present el llegat de Darwin (és a dir, la biologia moderna) és com ser precopernicà. Malgrat tot, un recent estudi mostra que bona part dels formadors de docents dels EUA (molts dels quals amb doctorat) ignoren la teoria de l’evolució.

Rellegint Maturana

He rellegit un llibret d’Humberto Maturana que he trobat a internet. Quan era estudiant –i amb l’empenta d’algun professor de la UB– Maturana em va influir molt. Però tot canvià arran d’estudiar la crítica definitiva a l’autopoiesis que Danilo Zolo publicà als anys 80.

La no-violència com a feixisme

Els partidaris de la no-violència són feixistes passius. Sota l’experiència de la Gran Guerra i l’auge del wilsonisme, Max Weber advertí que excloure l’alternativa d’una resposta violenta no garanteix la pau i a més tendeix a ser un principi autodestructiu.