Capital i avenir

Filosòficament, el capital no és necessàriament dolent, sinó un fet (o conjunt de fets i problemes) que ha determinat la història occidental almenys des del segle XVI i, per tant, al món sencer.

Oblits heideggerians

Els intèrprets materialistes d’Spinoza (Balibar, Negri, etc.) diuen que el potencial de Heidegger ja es troba a l’spinozisme, que mai va analitzar. Ara bé, Heidegger confon reificacions/abstraccions amb objectivacions/generalitzacions, tot ficant-les indistintament en el camp de l’òntic i obviant la distinció spinoziana entre primer i segon ordre d’enteniment.

Voluntarisme sobre Marx

Amb vint-i-sis anys Marx escrigué que “fins ara [vers la meitat del segle XIX] els filòsofs han interpretat el món, però el que cal és transformar-lo”. Posteriorment, Marx visqué i atengué revolucions arreu d’Europa, la Guerra Civil Americana, la Primera Internacional, la fundació del Deutsche Bank, la Comuna de París, la unificació alemanya, l’aparició de la biologia i la psicologia modernes i difusions d’invents com el telèfon o el termòmetre.

Filosofia

El filòsof assumeix l’absolut i la relativitat sense ser absolutista ni relativista, perquè no li satisfà haver d’esdevenir sacerdot o mercader. L’un nega el canvi, l’altra el clama; a l’un li calen límits, a l’altre li fan nosa. Ambdós prometen i tornen (i retornen) malgrat prometin (i tornin a prometre) el contrari.

La realitat només inclou adaptacions

Darwin depurà el sobrenaturalisme defensant que l’adaptació explica els éssers vius, perquè la realitat només inclou adaptacions: fora pureses! L’adaptació significa un procés o un producte, de cap manera destins o creacions, i compora tant actors com ambients.

Somiatruites

“El sueño de la razón produce monstruos” expressa prou bé la Modernitat. L’autor de la frase és Francisco de Goya i conté una dicotomia que obsessionà durant el segle XVII: somni i raó. Pensi’s en Descartes o Calderón de la Barca.

Partisans de l'ànima

La ciència és una construcció històrica, moderna i europea. La seva aparició coincideix amb la del capitalisme i les sobiranies clàssiques. No és casual que els primers i més insistents “competidors” contra el coneixement científic hagin estat els defensors del sobrenaturalisme, aquells que apel.len públicament a l'existència d'una causa sui amb voluntat (déu, esperits, la persona, etc.).

Tertul·lià i els tertulians

Tertul.lià és un personatge clau de la història occidental. Fou romà de Cartago i pare de l’Església. Va estar vinculat a diverses sectes, encunyà expressions com “trinitat”, visqué odiant la filosofia grega i el dret romà.