La subversió purista i la història

Amb la irrupció del procés sobiranista, han sorgit voluntats de (des)legislar la vida humana com si fos quelcom abstracte, independent de la història real, d’allò que Maquiavel anomenava la “verità effetuale”. 

"Demagògia", va dir el demagog

Els processos polítics que caracteritzen l’actualitat catalana poden simbolitzar-se més o menys en les figures de quatre dones: Muriel Casals, Carme Forcadell, Teresa Forcades i Ada Colau, tot i que fa un temps que l’Ada divideix als catalans.

La paranoia del gonella

Hi ha certa tendència a simplificar allò que hom odia. Efectivament, la catalanofòbia simplifica tot el relacionat amb el català.

L'estratègia no significa res

La presentació de Podemos a Barcelona suposa un punt d’inflexió per a la política espanyola i catalana. Ara, l’establishment català identifica Podemos amb un nou lerrouxisme i l’esquerra radical troba raons per desconfiar del partit de Pablo Iglesias.

Una història que sembla repetir-se

Macià declarà la República Catalana dins la Confederació Ibèrica. Posteriorment Companys declarà l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Ambdós eren republicans catalanistes d’esquerres que volien trencar amb el supremacisme de Madrid, tot potenciant Catalunya.

Terminologia política

“Tota terminologia política remet a una tradició”. En efecte, no és el mateix “nació” per un francès, de tradició generalment jacobina, que per un alemany, de tradició generalment romàntica. La cosa, però, desborda la mera traducció entre llengües, car les mateixes paraules d’un idioma poden tenir significats diferents.

Un 11 de setembre a les Açores

L’11 de setembre de 1789, amb una cèlebre escenificació dels jacobins, apareix la dicotomia dreta/esquerra. Una dicotomia actualment confusa. La mateixa data dels anys 1973 i 2001 van ser derrocats Salvador Allende i les Torres Bessones, respectivament, ambdós d’acord als interessos dels EUA.

El procès sobiranista català dins del procés de modernització

Des dels EUA, els especialistes en geoestratègia ja se’n fan ressò del procés sobiranista català. El tema de la defensa és un tema que no pot ésser tabú si ha d’esdevenir una República Catalana, com l’ha hagut de reconèixer l’ANC.

El separador també t'uneix

Alguns ja comencen a presentar-li al món el procés sobiranista català en termes amplis. Mentrestant, lobbies balears, conselleres valencianes i frikis aragonesos, d’acord a l’ideari del separatisme espanyolista i amb certa connivència de l’esquerra espanyola,

L'interès econòmic no és legítim?

N’hi ha que volen desligitimar el procés català apel.lant que està motivat per interessos econòmics. Pot haver-hi una crítica més ridícula? Des de la independència holandesa del segle XVI, gairebé tots els procesos sobiranistes s’han mogut –tot i que no exclusivament– per interessos econòmics, sigui per qüestions d’impostos, d’apropiació de recursos, de gestió d’un territori, etc. 

Com més separadors, més separatistes

L’enèsim atac sublim contra el procés sobiranista de Catalunya mostra el brutal classisme i la mala fe –si no ignorància– dels seus signataris. Segons aquests, el secessionisme català implica un nacionalisme antidemocràtic que fa perillar les condiciones d’igualtat i llibertat dels espanyols.

Sobre l’exèrcit català

El debat sobre l’exèrcit català ha dividit als independentistes des que començà el procés secessionista. Al meu parer, la qüestió no rau en si l’exèrcit és necessari sinó quin és l’objectiu polític d’una Catalunya independent.

Jacobinisme al Principat

El catalanisme hegemònic al Principat de Catalunya és hipòcrita en alguns aspectes. Un d’ells és el rebuig envers el jacobinisme. Al Principat, ésser jacobí significa obviar diferències i també quelcom immoral. Ara bé, hi ha al menys tres modes de jacobinisme que són cabdals per entendre el catalanisme esmentat: el fabrisme, la immersió lingüística i l’independentisme hispanofòbic.