Amb repúbliques no n'hi ha prou

L’il.lustre justificador de l’statu quo contemporani, Immanuel Kant, va defensar que les repúbliques són contràries a la guerra. La seva irònica expressió sobre la pau perpètua en referència als jacobins permet intuir que li feia el joc als EUA 

"Eppur si muove"

Persisteix la moda autoritària contra la raó. Una moda inventada d’acord al fonamentalisme pobrista-cristià, pel qual es formulà el “fides et ratio” com sístesi programàtica d’una croada contra un enemic que desafià tot fonamentalisme.

Lluita final, home nou, i altres mites

L’espai cristià-atlantista que es constitueix arran de la I Guerra Mundial i que ara més o menys representa el Parlament Europeu ha viscut sempre amb tenses relacions entre –dit en termes spinozistes– populus i multitudo.

El romanticisme com a subversió

El romanticisme remet a un conjunt d’aptituds generals més o menys contràries als resultants de les Revolucions Francesa i Industrial. 

Discursos i polítiques d'esquerres

Spinoza argumentà que la Bíblia era una eina de politització massiva perquè els discursos que conté són pre-acceptats a les societats orgàniques: agricultura i ramaderia, jerarquies fixes, càstigs arbitraris...

Terminologia política

“Tota terminologia política remet a una tradició”. En efecte, no és el mateix “nació” per un francès, de tradició generalment jacobina, que per un alemany, de tradició generalment romàntica. La cosa, però, desborda la mera traducció entre llengües, car les mateixes paraules d’un idioma poden tenir significats diferents.

Un 11 de setembre a les Açores

L’11 de setembre de 1789, amb una cèlebre escenificació dels jacobins, apareix la dicotomia dreta/esquerra. Una dicotomia actualment confusa. La mateixa data dels anys 1973 i 2001 van ser derrocats Salvador Allende i les Torres Bessones, respectivament, ambdós d’acord als interessos dels EUA.

Pablo Iglesias i l'esquerra acadèmica

Pablo Iglesias diu públicament que cal substituir la dicotomia dreta/esquerra per la de dictadura/democràcia. D’aquesta manera vincula la seva imatge amb l’esquerra acadèmica nord-americana (Rorty, Butler, Hardt...) i, per tant, amb l’hegemònica síntesi sublim entre els ideòlegs anticomunistes i antimarxistes dels anys 60 (McNamara, Aron, Bell...) i el pobrisme,

Contra la pseudoesquerra (o, si més no, una d'elles)

Gent lúcida però no pas d’esquerres, com Alain de Benoist o Antonio Escohotado, entenen l’esquerra d’una manera que la neutralitza: la identifiquen amb el pobrisme i, per tant, amb l’ideari del cristianisme primitiu.

Jacobinisme al Principat

El catalanisme hegemònic al Principat de Catalunya és hipòcrita en alguns aspectes. Un d’ells és el rebuig envers el jacobinisme. Al Principat, ésser jacobí significa obviar diferències i també quelcom immoral. Ara bé, hi ha al menys tres modes de jacobinisme que són cabdals per entendre el catalanisme esmentat: el fabrisme, la immersió lingüística i l’independentisme hispanofòbic.