El treball i la democràcia

Treballar és un càstig pel llegat judeocristià i manca de llibertat pel llegat grecoromà. Capitalisme i marxisme tenen en comú una idea que contradiu tots dos llegats: el treball dignifica. Treballar, però, no té la mateixa finalitat per als dos:

Capital i avenir

Filosòficament, el capital no és necessàriament dolent, sinó un fet (o conjunt de fets i problemes) que ha determinat la història occidental almenys des del segle XVI i, per tant, al món sencer.

La dona i l'Islam

No podem negar el sintagma “la dona i l’Islam”, car aquesta religió ha suposat processos històrics d’identificació, encara que múltiples i complexos. Ara bé, com que la dona i l’Islam no són fixes i la modernització s’estén arreu,

Lluita final, home nou, i altres mites

L’espai cristià-atlantista que es constitueix arran de la I Guerra Mundial i que ara més o menys representa el Parlament Europeu ha viscut sempre amb tenses relacions entre –dit en termes spinozistes– populus i multitudo.

Capital i històries

Karl Marx no emprava l’expressió “capitalisme” i encomiava la burgesia per haver estat un motor revolucionari. Un motor que, contra el clergat i els nobles, primer s’alià amb prínceps (tot dinamitant el feudalisme i el cristianisme i afavorint el floriment de la filosofia, la ciència i les arts) fins que començà a prescindir d’ells arran de la Revolució Industrial.

El romanticisme com a subversió

El romanticisme remet a un conjunt d’aptituds generals més o menys contràries als resultants de les Revolucions Francesa i Industrial. 

La dreta contra conservadors i reaccionaris

Identificar “la dreta” amb “els conservadors” o “els reaccionaris” pot resultar anacrònic. Des de la Guerra Freda, mentre les classes populars cedien als encants de la democràcia liberal, el referent efectiu contra l’statu quo (és a dir, l’actor neoliberal) 

La fatal circularitat

John Maynard Keynes deia que “darrera de cada idea sobre la societat hi ha un economista o un filòsof polític que prèviament l’ha teoritzat”. Com bon liberal, Keynes encertava sent ambigu, car darrera de cada economista i filòsof polític hi ha certament una societat determinada i determinant.

Perquè puc

A les xarxes socials s’està compartint un vídeo on pot veure’s com un home barbut llança des d’un terrat a una jove despullada. La noia cau a una piscina i es fractura un peu. Ella és una actriu porno i ell un jugador de pòquer multimilionari, Dan Bilzerian.

Partisans de l'ànima

La ciència és una construcció històrica, moderna i europea. La seva aparició coincideix amb la del capitalisme i les sobiranies clàssiques. No és casual que els primers i més insistents “competidors” contra el coneixement científic hagin estat els defensors del sobrenaturalisme, aquells que apel.len públicament a l'existència d'una causa sui amb voluntat (déu, esperits, la persona, etc.).