Profetes arreu

Spinoza deia que l’espècie humana es mou per pors i esperances, les quals són narrades pels profetes amb finalitat pràctica tot menyspreant filosofia i ciència. La tasca profètica no és gens estranya en la modernitat; la trobem, per exemple, en els tertulians i en allò que Gramsci anomenà “l’intel.lectual orgànic”.

Quan cau l’objectivisme

Una gran aportació del marxisme és la crítica a la tendència reificant de les relacions existents. La “filosofia” adient a aquesta tendència és l’objectivisme.

Noticiar follies

Diversos professionals diuen que el copilot responsable de l’estavellament als Alps no era depressiu, sinó un narcisista. Alguns inclús denuncien que s’està estigmatitzant els malalts mentals. Aquestes valoracions trenquen un altre cop la versió oficial. 

Un virrei apocalíptic

El virrei Bauzà no ha tingut mai bons assessors ni és un exemple de carisma. Tanmateix, per la seva boca no només surt una catalanofòbia esperpèntica (la qüestió de la llengua als països catalans sembla equivalent a la de l’evolució als EUA) sinó que la seva retòrica espanta a qualsevol que l’escolti. 

Una fal.làcia recurrent entorn de la democratització

En teoria política, sovint hi ha preferència per parlar de “democratització” en comptes de “democràcia”. La raó principal és que “democratització” fa l’efecte d’activitat, mentre que “democràcia” sembla remetre al statu quo. 

Capital i històries

Karl Marx no emprava l’expressió “capitalisme” i encomiava la burgesia per haver estat un motor revolucionari. Un motor que, contra el clergat i els nobles, primer s’alià amb prínceps (tot dinamitant el feudalisme i el cristianisme i afavorint el floriment de la filosofia, la ciència i les arts) fins que començà a prescindir d’ells arran de la Revolució Industrial.

“La letra con teta entra”

Schumpeter fou ministre austríac en temps d’entreguerres, estudià curosament el marxisme i coneixia la biologia i psicologia modernes. Potser per això és dels grans economistes del segle XX.

Connexió... perversa?

 

Concordar amb les declaracions d’un conseller balear mereix un comentari, especialment si és un conseller de turisme, base de l’economia mallorquina dels anys seixanta ençà. El pretext torna a ser Magaluf i els empresaris que abusen de quelcom atractiu (bacanals i trulls sense límits) per fer negoci sense escrúpols.