Animals polítics?

Per què diem que som animals polítics? Per què insistim a dir quelcom que les ciències biològiques i psicològiques contradiuen des del segle XIX? L’insistent rebuig d’algunes evidències ha portat a tergiversar el llenguatge, la lògica i l’experiència, fins a dir que “tot és polític” o que el que es diu raonadament té una perversa intenció política. 

Noticiar follies

Diversos professionals diuen que el copilot responsable de l’estavellament als Alps no era depressiu, sinó un narcisista. Alguns inclús denuncien que s’està estigmatitzant els malalts mentals. Aquestes valoracions trenquen un altre cop la versió oficial. 

Qui tem a la filosofia?

Crec que no és habitual que un llicenciat en Filosofia treballi en un Departament de Geociències. Però aquesta experiència m’està fent pensar que ignorar què és la filosofia respon a certa incomoditat associada al “filòsof”. 

Voluntarisme sobre Marx

Amb vint-i-sis anys Marx escrigué que “fins ara [vers la meitat del segle XIX] els filòsofs han interpretat el món, però el que cal és transformar-lo”. Posteriorment, Marx visqué i atengué revolucions arreu d’Europa, la Guerra Civil Americana, la Primera Internacional, la fundació del Deutsche Bank, la Comuna de París, la unificació alemanya, l’aparició de la biologia i la psicologia modernes i difusions d’invents com el telèfon o el termòmetre.

“La letra con teta entra”

Schumpeter fou ministre austríac en temps d’entreguerres, estudià curosament el marxisme i coneixia la biologia i psicologia modernes. Potser per això és dels grans economistes del segle XX.

30 anys de posteritat foucaultiana

Avui fa trenta anys que morí Michel Foucault. Tot i que és un respectat crític de la normalitat, fou un intel.lectual paradigmàtic de l’última etapa de la Guerra Freda i la seva obra ha esdevingut un referent general de l’esquerra postsocialista.

Selfisme

La paraula idiota prové del grec ἰδιώτης, que significava a qui es despreocupava pels afers públics. A partir d’aquesta paraula, la psicologia moderna entén la idiòcia com una malaltia mental caracteritzada per l’alienació psíquica i cognitiva. D’altra banda, en el llenguatge ordinari és equivalent d’estúpid.