Oblits heideggerians

Els intèrprets materialistes d’Spinoza (Balibar, Negri, etc.) diuen que el potencial de Heidegger ja es troba a l’spinozisme, que mai va analitzar. Ara bé, Heidegger confon reificacions/abstraccions amb objectivacions/generalitzacions, tot ficant-les indistintament en el camp de l’òntic i obviant la distinció spinoziana entre primer i segon ordre d’enteniment.

Com éser un bon posmodern

Condemna científics i filòsofs, perquè alguns antirracionalistes que idolatres (normalment enfants terribles de l’àrea OTAN) decidiren que cal triar entre ésser botxí racionalista o construir místiques utopies. Redueix l’ontologia a l’epistemologia, identifica epistemologia i llengua vernacla, i digués –amb arrogància i sense contrarèplica– que implica imposicions a innocents, que són tots aquells que tu vulguis.

D’històries i historietes

Per entendre cal la història. Les coses són en virtut de la seva història i explicitant un seguit de processos és com podem entendre. Això és cert pels objectes físics i biològics, sociològics i psicològics.

Dificultats de la filosofia

La filosofia és una tasca àrdua. Contràriament a la religió o la tècnica, són poques les societats on hi ha filosofia estricta (potser, com deia Castoriadis, només la trobem a l’Antiga Grècia i l’Europa Moderna) i a més a més els filòsofs sempre han estat motiu de persecució política.

Enteniments

Potser els grans filòsofs poden comptar-se amb els dits d’una mà (Aristòtil, Spinoza, Leibniz, Hegel…). Potser podem dir el mateix dels grans científics (Galileu, Newton, Darwin, Einstein…). No obstant això, alguns redueixen la filosofia a la literatura (“discursos”, “textos”,…) i la ciència a la tècnica o al càlcul.

La paradoxa de la sofística

Un dels aspectes més curiosos dels intel.lectuals contemporanis és la simpatia vers els sofistes clàssics. Al contrari que els presocràtics i els tràgics, els sofistes convidaven a rebutjar l’enteniment regulatiu alhora que reduïen tota teoria i pràctica a la retòrica.

Entendre, entendre's i desentendre's

Hi ha enteniment operatiu i regulatiu. Cap dels dos és unívoc però només l’enteniment regulatiu exigeix reflexió, que pot ser reglada, institucionalitzant un enteniment particular, i d’aquí sorgeix la disciplina.

L'abstencionisme militant

L’abstencionista militant és psicologista. I si a més rebutja al votant podem dir que és un poc idiota, perquè si votar no serveix per res aleshores tan legítim és votar com no fer-ho. També pot haver-hi algú que pensi que canviarà res si no vota. Hi ha de tot.

"It's the economy, stupid! But..."

N’hi ha que encara oposen l’ecologia a l’economia, tot criticant que l’ànsia de beneficis implica depredacions letals del medi natural. Aquesta valoració carrega un maniqueisme arrelat en el segle XIX que xoca amb quelcom més antic però també més actual: l’ecologia i l’economia comparteixen idealment l’interès per les relacions basals de l’organització humana (οἶκος).

Tertul·lià i els tertulians

Tertul.lià és un personatge clau de la història occidental. Fou romà de Cartago i pare de l’Església. Va estar vinculat a diverses sectes, encunyà expressions com “trinitat”, visqué odiant la filosofia grega i el dret romà.