La filosofia després de Hegel

En cert sentit, Hegel és l’últim gran filòsof. Després d’ell la filosofía es divideix entre fills (més o menys bastards) de Comte i Marx: positivistes (materialistes formalistes) i marxistes (materialistes històrics).

Un debat cabdal d'entreguerres

 

Després de la Primera Guerra Mundial, durant allò que Carr anomenà la crisi dels vint anys, s’estableix un debat filosòfic cabdal, on s’exposaren tres filosofies vinculades amb diferents ideologies occidentals que segueixen d’actualitat, malgrat les habituals tergiversacions degudes a la manca d’una lectura crítica sobre l’experiència de la Guerra Freda. 

Filosofar és rebutjar abstraccions

Una experiència que encara tinc molt sovint és que em retreguin que la filosofia tracta sobre coses molt abstractes. Aquesta valoració me sol arribar com un intent de crítica per part d’amics científics i alumnes, però també hi ha col.legues que estudiaren Filosofia i que d’alguna manera la mantenen.

Profetes arreu

Spinoza deia que l’espècie humana es mou per pors i esperances, les quals són narrades pels profetes amb finalitat pràctica tot menyspreant filosofia i ciència. La tasca profètica no és gens estranya en la modernitat; la trobem, per exemple, en els tertulians i en allò que Gramsci anomenà “l’intel.lectual orgànic”.

Quan cau l’objectivisme

Una gran aportació del marxisme és la crítica a la tendència reificant de les relacions existents. La “filosofia” adient a aquesta tendència és l’objectivisme.

Metafísica d'avui

Acabo de llegir una obra d’Antonio Escohotado, on sembla que va establir la metafísica de la seva darrera trilogia. Postula que hem passat d’un univers newtonià al d’Ilya Prigogine (a qui agudament Gustavo Bueno qualificà de “presocràtic” i, per tant, pre-filosòfic). 

Pensar és gairebé ser aristotèlic

Les ciències, la filosofia i el llenguatge operen en part seguint esquemes aristotèlics. Són aristotèliques oposicions com “universal-singular”, “genèric-específic”, “material-formal”, “actiu-passiu”, “potencial-actual”, “teoria-pràctica”, “accident-actuar per si mateix”. També ho són processos com “creació” literària, “fantasia”, “facultats” psíquiques, “experiència”, “elecció”.

Lluita final, home nou, i altres mites

L’espai cristià-atlantista que es constitueix arran de la I Guerra Mundial i que ara més o menys representa el Parlament Europeu ha viscut sempre amb tenses relacions entre –dit en termes spinozistes– populus i multitudo.

La filosofia i la mort

Albert Camus deia que el principal problema filosòfic és la mort. Probablement tenia raó. Som una espècie que fuig de la mort.

Capital i històries

Karl Marx no emprava l’expressió “capitalisme” i encomiava la burgesia per haver estat un motor revolucionari. Un motor que, contra el clergat i els nobles, primer s’alià amb prínceps (tot dinamitant el feudalisme i el cristianisme i afavorint el floriment de la filosofia, la ciència i les arts) fins que començà a prescindir d’ells arran de la Revolució Industrial.

Oblits heideggerians

Els intèrprets materialistes d’Spinoza (Balibar, Negri, etc.) diuen que el potencial de Heidegger ja es troba a l’spinozisme, que mai va analitzar. Ara bé, Heidegger confon reificacions/abstraccions amb objectivacions/generalitzacions, tot ficant-les indistintament en el camp de l’òntic i obviant la distinció spinoziana entre primer i segon ordre d’enteniment.

Comunicació política i filosofia política

En el món físic, totes les correlacions són de forces i, en el biològic, tots els processos són constituents. L’espècie humana (i la política) està determinada pel món físic i biològic, que desborden el que digui el món científic, i cap dels mons projectats implica imparcialitat. 

Com éser un bon posmodern

Condemna científics i filòsofs, perquè alguns antirracionalistes que idolatres (normalment enfants terribles de l’àrea OTAN) decidiren que cal triar entre ésser botxí racionalista o construir místiques utopies. Redueix l’ontologia a l’epistemologia, identifica epistemologia i llengua vernacla, i digués –amb arrogància i sense contrarèplica– que implica imposicions a innocents, que són tots aquells que tu vulguis.

Qui tem a la filosofia?

Crec que no és habitual que un llicenciat en Filosofia treballi en un Departament de Geociències. Però aquesta experiència m’està fent pensar que ignorar què és la filosofia respon a certa incomoditat associada al “filòsof”. 

Voluntarisme sobre Marx

Amb vint-i-sis anys Marx escrigué que “fins ara [vers la meitat del segle XIX] els filòsofs han interpretat el món, però el que cal és transformar-lo”. Posteriorment, Marx visqué i atengué revolucions arreu d’Europa, la Guerra Civil Americana, la Primera Internacional, la fundació del Deutsche Bank, la Comuna de París, la unificació alemanya, l’aparició de la biologia i la psicologia modernes i difusions d’invents com el telèfon o el termòmetre.

De la filosofia a la política

Al segle XVII, Francis Bacon presentà tres al.legories del filòsof que encara motiven la reflexió: com aranya, formiga i abella, totes tres segons les corresponents biologies primàries. Efectivament, per tal de sobreviure, l’aranya construeix teranyines amb matèries primeres pròpies, la formiga construeix formiguers amb materials sel.leccionats segons interessos estipulats, l’abella construeix ruscos tot manipulant coordinadament materials preexistents. 

Relativismes

Quan hi ha divisions del treball (remunerat, voluntari o forçat) també hi ha relativitat antropològica. Quan el treball està distribuït territorialment apareix la política i relacions de poders que tendencialment estabilitzen, potencien i inclús naturalitzen la relativitat esmentada.

Filosofia, oferta i demanda

Gramsci deia que tothom és filòsof perquè tothom pensa, que és com dir que tothom que calcula és matemàtic o qui corre és atleta. Altres han diferenciat la filosofia intuïtiva i l’estricta:

Dificultats de la filosofia

La filosofia és una tasca àrdua. Contràriament a la religió o la tècnica, són poques les societats on hi ha filosofia estricta (potser, com deia Castoriadis, només la trobem a l’Antiga Grècia i l’Europa Moderna) i a més a més els filòsofs sempre han estat motiu de persecució política.

Enteniments

Potser els grans filòsofs poden comptar-se amb els dits d’una mà (Aristòtil, Spinoza, Leibniz, Hegel…). Potser podem dir el mateix dels grans científics (Galileu, Newton, Darwin, Einstein…). No obstant això, alguns redueixen la filosofia a la literatura (“discursos”, “textos”,…) i la ciència a la tècnica o al càlcul.