Un debat cabdal d'entreguerres

 

Després de la Primera Guerra Mundial, durant allò que Carr anomenà la crisi dels vint anys, s’estableix un debat filosòfic cabdal, on s’exposaren tres filosofies vinculades amb diferents ideologies occidentals que segueixen d’actualitat, malgrat les habituals tergiversacions degudes a la manca d’una lectura crítica sobre l’experiència de la Guerra Freda. 

Animals polítics?

Per què diem que som animals polítics? Per què insistim a dir quelcom que les ciències biològiques i psicològiques contradiuen des del segle XIX? L’insistent rebuig d’algunes evidències ha portat a tergiversar el llenguatge, la lògica i l’experiència, fins a dir que “tot és polític” o que el que es diu raonadament té una perversa intenció política. 

Mentiders caritatius?

Qui no creu en la veritat aleshores creu que no diu veritats. Conseqüentment podriem suposar que és un mentider. També hi cap la possibilitat que sigui un “cristià ateu” com Vattimo o com el San Manuel Bueno d’Unamuno.

Pensar és gairebé ser aristotèlic

Les ciències, la filosofia i el llenguatge operen en part seguint esquemes aristotèlics. Són aristotèliques oposicions com “universal-singular”, “genèric-específic”, “material-formal”, “actiu-passiu”, “potencial-actual”, “teoria-pràctica”, “accident-actuar per si mateix”. També ho són processos com “creació” literària, “fantasia”, “facultats” psíquiques, “experiència”, “elecció”.

Com éser un bon posmodern

Condemna científics i filòsofs, perquè alguns antirracionalistes que idolatres (normalment enfants terribles de l’àrea OTAN) decidiren que cal triar entre ésser botxí racionalista o construir místiques utopies. Redueix l’ontologia a l’epistemologia, identifica epistemologia i llengua vernacla, i digués –amb arrogància i sense contrarèplica– que implica imposicions a innocents, que són tots aquells que tu vulguis.

Pornografia i sobirania

Com que l’espècie humana depèn bàsicament d’actives condicions biològiques que l’impliquen en unes relacions físiques que pot manipular i explicitar –amb millor o pitjor fortuna– pel llenguatje i la co-acció, és més o menys clar que es realitza d’acord a unes mesures basals (οἰκονομία) que poden ser objectivades (οἰκολογία).