L’administració a curt-termini i el màrqueting moralista, tots dos desideologitzadors i connivents amb voluntarismes, encapçalen els mitjans d’aquells que ara es conceben com nous redemptors espirituals.
El judici feixista pel qual el passat no té gaire importància, car la
història és ficció interessada, ha condicionat les ciències socials i
humanes des que aparegué el post-liberalisme.
Avui és el Dia Internacional de
la Nena. Amb motiu del calendari (que, com suggeria Benjamin, sempre expressa una societat en qüestió), a Noruega s’ha engegat
una polèmica arran de l’anunci de noces d’una nena de dotze anys amb un home vint-i-cinc
anys major.
Durant la Guerra Freda alguns autors
defensaren que només podem parlar de tres postures polítiques radicals, a
saber: el liberalisme, el cristianisme i el comunisme. Aquesta tesi es va
marginar amb la ideologia de la fi de les ideologies i l’hegemonia postmodernista
consegüent,
Walter
Benjamin suggeria que els calendaris expressen la societat de la qual emergeixen. Significar
dies és un mitjà d’aculturació, raó per la qual cada societat té celebracions i
homenatges idiosincràtics. Però els significats no són estàtics.
A Pontevedra
enguany han optat per una Setmana de Filosofia en comptes d’una Setmana Santa
tradicional. L’alternativa ha constant d’unes conferències dutes a terme amb
filòsofs força interessants, com Terry Eagleton.