Amb repúbliques no n'hi ha prou

L’il.lustre justificador de l’statu quo contemporani, Immanuel Kant, va defensar que les repúbliques són contràries a la guerra. La seva irònica expressió sobre la pau perpètua en referència als jacobins permet intuir que li feia el joc als EUA 

Mentiders caritatius?

Qui no creu en la veritat aleshores creu que no diu veritats. Conseqüentment podriem suposar que és un mentider. També hi cap la possibilitat que sigui un “cristià ateu” com Vattimo o com el San Manuel Bueno d’Unamuno.

L'agonia del postmodernisme

El postmodernisme agonitza, perquè és un negoci massa suculent com per enterrar-lo definitivament. No obstant això, són molts els que acusen Ferraris d’encapçalar una mena de retorn al realisme ingenu pre-kantià.  

Problema dels europeus

Quin és el problema dels europeus mentre formen un conjunt més o menys ideal però implicat en la política global? Sintèticament s’ha respost apel.lant la manca d’un sentiment comú europeu (Giddens), els nacionalismes (Beck, Cohn-Bendit), la qüestió de les fronteres europees (Balibar),

Spinoza i Hegel

Probablement els dos filòsofs més grans de la Modernitat són Spinoza i Hegel. No és casualitat que el filòsof que més a influït des d’Aristòtil, que és Marx, fos una combinació dels dos.

Kant és modern?

Bertrand Russell va dir que el que Kant anomenà el “gir copernicà” en referència a l’obra pròpia era realment un “gir ptolemaic”, perquè va condicionar l’oblit de la realitat en nom del coneixement, tot reduint l’ontologia a l’epistemologia.

Madurant la Modernitat

Així com la sortida filosòfica de l’Edat mitjana consistí en demostrar les incongruències de l’escolàstica, la maduració de la Modernitat consisteix en demostrar les incongruències del llegat kantià:

Proposicions morals

Hi ha proposicions morals que semblen universals, com no matar, no furtar, no mentir, etc. Els cristians i els kantians pensen que això permet establir legislacions globals i cosmopolites, tot obviant, des del sobrenaturalisme, la relació que hi ha entre ètica i economia-ecologia, la qual desborda i condiciona els anhels i les concepcions de llibertat.

La realitat només inclou adaptacions

Darwin depurà el sobrenaturalisme defensant que l’adaptació explica els éssers vius, perquè la realitat només inclou adaptacions: fora pureses! L’adaptació significa un procés o un producte, de cap manera destins o creacions, i compora tant actors com ambients.

Antinòmies del coaching

Una idea repetida al coaching és que veiem el món tal com som. Encara que l’objectiu és combatre pors des d’un constructivisme intuïtiu, l’esmentada idea mostra que la filosofia n’està ben present. Però la filosofia no és mai monolítica.