El treball i la democràcia

Treballar és un càstig pel llegat judeocristià i manca de llibertat pel llegat grecoromà. Capitalisme i marxisme tenen en comú una idea que contradiu tots dos llegats: el treball dignifica. Treballar, però, no té la mateixa finalitat per als dos:

Tot és poder

La idea segons la qual “tot és poder”, que tant de ressò té dels anys seixanta ençà, no és ben bé original. En cert sentit és inherent a l’animisme, que segons alguns antropòlegs és una situació originària de l’espècie humana.

Mentiders caritatius?

Qui no creu en la veritat aleshores creu que no diu veritats. Conseqüentment podriem suposar que és un mentider. També hi cap la possibilitat que sigui un “cristià ateu” com Vattimo o com el San Manuel Bueno d’Unamuno.

La bufanda de Varufakis

Alguna vegada he parlat del pobrisme i inclús he dit que es tracta d’una pseudoesquerra. Confondre esquerra i pobrisme no sols és confondre comunisme i cristianisme, sinó que es fruit de pensar que ser d’esquerres és només una opció moral. 

Els Balcans: al·legoria i epítom d'Europa

Étienne Balibar ha dit que els Balcans, tot i que siguin europeus, són al·legoria i epítom d’Europa. Això sembla encertat si comparem la història moderna de totes dues regions des d’una perspectiva endògena: diversitats, conflictes, equilibris, cristianismes, imperis, mediterrani...

"Eppur si muove"

Persisteix la moda autoritària contra la raó. Una moda inventada d’acord al fonamentalisme pobrista-cristià, pel qual es formulà el “fides et ratio” com sístesi programàtica d’una croada contra un enemic que desafià tot fonamentalisme.

Pensar és gairebé ser aristotèlic

Les ciències, la filosofia i el llenguatge operen en part seguint esquemes aristotèlics. Són aristotèliques oposicions com “universal-singular”, “genèric-específic”, “material-formal”, “actiu-passiu”, “potencial-actual”, “teoria-pràctica”, “accident-actuar per si mateix”. També ho són processos com “creació” literària, “fantasia”, “facultats” psíquiques, “experiència”, “elecció”.

Lluita final, home nou, i altres mites

L’espai cristià-atlantista que es constitueix arran de la I Guerra Mundial i que ara més o menys representa el Parlament Europeu ha viscut sempre amb tenses relacions entre –dit en termes spinozistes– populus i multitudo.

©ristianisme

Amb motiu dels recents atacs islamistes, estan escampant per les xarxes socials tota mena d’imatges. Una d’elles l’he vist anunciada com un presumpte acte subversiu de Jorge Bergoglio, on sembla que condemna el terrorisme d’Estat. 

Ecce Homo

Als occidentals se’ns ha educat per a ser com Jesús, símbol de la vida. Un home provinent de les classes populars, fill d’una verge i casat amb una prostituta. Un home que s’associa amb treballadors, que predica contra mercaders, i a qui maten per aclamació popular després d’haver qüestionat l’ordre de la propietat i defensat la fraternitat. 

Capital i històries

Karl Marx no emprava l’expressió “capitalisme” i encomiava la burgesia per haver estat un motor revolucionari. Un motor que, contra el clergat i els nobles, primer s’alià amb prínceps (tot dinamitant el feudalisme i el cristianisme i afavorint el floriment de la filosofia, la ciència i les arts) fins que començà a prescindir d’ells arran de la Revolució Industrial.

Brutalitat humana

Com que som humans (un animal alarmant, com advertí Hobbes i confirmà Darwin), els occidentals podem ser brutals. A començaments del segle XX, llençàrem bombes atòmiques sobre població civil, ficàrem innocents en camps d’extermini, etc. 

D'heretgies modernes

Entenc, d’acord a Alain Badiou, que l’esquerra política suposa una tradició plural i complexa que apareix amb la Revolució Francesa i que es va expressant amb generacions diferenciades (fins i tot contradictòries) tot comportant diferents maneres d’entendre el comunisme.

La perillosa ficció del consens

La filosofia política ha estat segrestada per l’ètica per entendre el consens com l’eix de la reflexió pràctica. Malgrat tot, el consens és una ficció que cal criticar pel fet d’entendre’l.

Les ideologies occidentals

Durant la Guerra Freda alguns autors defensaren que només podem parlar de tres postures polítiques radicals, a saber: el liberalisme, el cristianisme i el comunisme. Aquesta tesi es va marginar amb la ideologia de la fi de les ideologies i l’hegemonia postmodernista consegüent,

L’eterna fal·làcia

El cristianisme és un ciment d’Occident i pel qual a les societats occidentals podem trobar gent obsessionada amb el dualisme entre el cos i l’ànima, tot afavorint l’ànima segons un suposat lliure albir. Aquest dualisme s’ha formulat en diversos contextos amb parells com ‘physis-polis’, ‘profà-sagrat’, ‘objectiu-subjectiu’, ‘mecanisme-vida’, ‘natura-cultura’, ‘ciències-humanitats’, ‘fet-valor’, ‘cervell-ment’, ‘sistema-sentit’, ‘representació-expressió’, etc.,

Contra la pseudoesquerra (o, si més no, una d'elles)

Gent lúcida però no pas d’esquerres, com Alain de Benoist o Antonio Escohotado, entenen l’esquerra d’una manera que la neutralitza: la identifiquen amb el pobrisme i, per tant, amb l’ideari del cristianisme primitiu.

Proposicions morals

Hi ha proposicions morals que semblen universals, com no matar, no furtar, no mentir, etc. Els cristians i els kantians pensen que això permet establir legislacions globals i cosmopolites, tot obviant, des del sobrenaturalisme, la relació que hi ha entre ètica i economia-ecologia, la qual desborda i condiciona els anhels i les concepcions de llibertat.

Jesulín parla

No podem evitar el patiment dels altres, però sí podem prevenir la tortura, que al meu parer és l’experiència elemental de les diverses projeccions culturals d’allò que el cristianisme en diu l’infern. Ara bé, quan el patiment és l’eix d’un ritual estem davant d’una institucionalització de la tortura, allò que hom desitja per a un ésser sensible a qui considera condemnat, com és el cas d’un bou a una corrida.

L'Església després del segle XX

Avui han estat canonitzats Angelo Roncalli i Karol Wojtyla, més coneguts com Joan XXIII i Joan Pau II. No es tracta només de dos papes contemporanis, sinó de dos protagonistes indiscutibles del cristianisme de temps de la Guerra Freda.