Terroristes a Mèrida

 

Menysprear el passat és una tendència feixista que està reeixint novament (des de fa uns anys i en diferents sectors). Això no és gens estrany, car aquesta tendència pren força en moments de crisis ideològiques (normalment celebrades per la dreta).

Contra l'idealisme polític

Karl Marx deia a Pierre-Joseph Proudhon que un anarquista és un home amb cor en un món sense cor. Com demostrà, els ideals poden moure’t, però la realitat et mou.

Assemblees al marge del mite

Les assemblees són recursos que poden repercutir políticament, com també els mitjans de comunicació, l’acció sindical, les manifestacions, l’exèrcit, votar... Com qualsevol altre recurs polític l’eficàcia de les quals depèn de com articuli les diferents sensibilitats en conjuntures concretes d’acord a uns interessos col.lectius.

Qui et vol sotmetre, vol que siguis un infant

Cícero ja deia que qui no coneix la història està condemnat a ser un infant, depenent, supersticiós. Els feixistes prengueren nota d’aquestes idees, especialment després que darvinistes i marxistes hagessin establert els eixos per a entendre la història de l’espècie humana. 

"Eppur si muove"

Persisteix la moda autoritària contra la raó. Una moda inventada d’acord al fonamentalisme pobrista-cristià, pel qual es formulà el “fides et ratio” com sístesi programàtica d’una croada contra un enemic que desafià tot fonamentalisme.

Heidegger i l'esquerra

El fet que Heidegger sigui un referent per a l’esquerra acadèmica ha suposat un greu problema per a l’esquerra i l’acadèmia. Almenys per l’aclariment conceptual. Una esquerra declarada postmaterialista no té raons per trobar-se incòmoda apel.lant un feixista militant que ignorava l'economia i la biologia modernes,

La importància del passat

El judici feixista pel qual el passat no té gaire importància, car la història és ficció interessada, ha condicionat les ciències socials i humanes des que aparegué el post-liberalisme.

Crítica de l'exportació discursiva

Algunes fórmules discursives importades segueixen comportant tensions entre els simpatitzants de Podemos. No oblidem que els EUA, des d’on s’importen, són un espai polític que no ha patit directament ni el colonialisme ni el feixisme. 

“La letra con teta entra”

Schumpeter fou ministre austríac en temps d’entreguerres, estudià curosament el marxisme i coneixia la biologia i psicologia modernes. Potser per això és dels grans economistes del segle XX.

Les ideologies occidentals

Durant la Guerra Freda alguns autors defensaren que només podem parlar de tres postures polítiques radicals, a saber: el liberalisme, el cristianisme i el comunisme. Aquesta tesi es va marginar amb la ideologia de la fi de les ideologies i l’hegemonia postmodernista consegüent,

La no-violència com a feixisme

Els partidaris de la no-violència són feixistes passius. Sota l’experiència de la Gran Guerra i l’auge del wilsonisme, Max Weber advertí que excloure l’alternativa d’una resposta violenta no garanteix la pau i a més tendeix a ser un principi autodestructiu.