La filosofia després de Hegel

En cert sentit, Hegel és l’últim gran filòsof. Després d’ell la filosofía es divideix entre fills (més o menys bastards) de Comte i Marx: positivistes (materialistes formalistes) i marxistes (materialistes històrics).

Mirar enrere

Sense passat no hi ha autoritat, sense autoritat no hi ha passat. Les societats humanes (triomfants o projectades) es justifiquen amb un passat, sigui mitològic (politeista, monoteista, heroic...) o historiogràfic (que no és mai neutral). 

El treball i la democràcia

Treballar és un càstig pel llegat judeocristià i manca de llibertat pel llegat grecoromà. Capitalisme i marxisme tenen en comú una idea que contradiu tots dos llegats: el treball dignifica. Treballar, però, no té la mateixa finalitat per als dos:

Darvinista? Marxista?

En cert sentit, declarar-se “darvinista” o “marxista” és un parany postmodernista o bé fruit de nostàlgies per una escolàstica. Ningú no diu que és “copernicanista”, “mendeleievista” o “edisonianista” pel fet de rebutjar el geocentrisme, assumir la taula periòdica o acceptar l’ús de la llum elèctrica. 

Ecce Homo

Als occidentals se’ns ha educat per a ser com Jesús, símbol de la vida. Un home provinent de les classes populars, fill d’una verge i casat amb una prostituta. Un home que s’associa amb treballadors, que predica contra mercaders, i a qui maten per aclamació popular després d’haver qüestionat l’ordre de la propietat i defensat la fraternitat. 

La dreta contra conservadors i reaccionaris

Identificar “la dreta” amb “els conservadors” o “els reaccionaris” pot resultar anacrònic. Des de la Guerra Freda, mentre les classes populars cedien als encants de la democràcia liberal, el referent efectiu contra l’statu quo (és a dir, l’actor neoliberal) 

Spinoza i Hegel

Probablement els dos filòsofs més grans de la Modernitat són Spinoza i Hegel. No és casualitat que el filòsof que més a influït des d’Aristòtil, que és Marx, fos una combinació dels dos.

Kant és modern?

Bertrand Russell va dir que el que Kant anomenà el “gir copernicà” en referència a l’obra pròpia era realment un “gir ptolemaic”, perquè va condicionar l’oblit de la realitat en nom del coneixement, tot reduint l’ontologia a l’epistemologia.

Rellegint Maturana

He rellegit un llibret d’Humberto Maturana que he trobat a internet. Quan era estudiant –i amb l’empenta d’algun professor de la UB– Maturana em va influir molt. Però tot canvià arran d’estudiar la crítica definitiva a l’autopoiesis que Danilo Zolo publicà als anys 80.

Madurant la Modernitat

Així com la sortida filosòfica de l’Edat mitjana consistí en demostrar les incongruències de l’escolàstica, la maduració de la Modernitat consisteix en demostrar les incongruències del llegat kantià:

Panglossades d'ara i sempre

Un dels dogmes més exitosos de l’actualitat és que ja no hi ha ideologies. En comptes d’haver-hi un món dividit per intencionalitats ideològiques que tendeixen a xocar entre si, la nova realitat és un espai imaginari format per mònades,

El separador també t'uneix

Alguns ja comencen a presentar-li al món el procés sobiranista català en termes amplis. Mentrestant, lobbies balears, conselleres valencianes i frikis aragonesos, d’acord a l’ideari del separatisme espanyolista i amb certa connivència de l’esquerra espanyola,

La realitat només inclou adaptacions

Darwin depurà el sobrenaturalisme defensant que l’adaptació explica els éssers vius, perquè la realitat només inclou adaptacions: fora pureses! L’adaptació significa un procés o un producte, de cap manera destins o creacions, i compora tant actors com ambients.

El retorn del realisme filosòfic

Un dels filòsofs imprescindibles de l’actualitat és Maurizio Ferraris. Aquest ex-divulgador del postmodernisme està presentant una defensa de l’ontologia que desborda els realismes “ingenus” i “negatius”. Sosté que la realitat no és limita a dir “no!” perquè és la font de tot, amb independència de la ment i en oposició al realitysme.