Profetes arreu

Spinoza deia que l’espècie humana es mou per pors i esperances, les quals són narrades pels profetes amb finalitat pràctica tot menyspreant filosofia i ciència. La tasca profètica no és gens estranya en la modernitat; la trobem, per exemple, en els tertulians i en allò que Gramsci anomenà “l’intel.lectual orgànic”.

Si la cosa va de civilitzacions...

Els mitjans audiovisuals estan fent la seva tasca d’acord a un seguit d’interessos, perquè no pot ser d’una altra forma. En ple gener semblava que ja tenien la notícia de l’any: el cas Charlie Hebdo, la qual cosa re-engegava en la opinió pública la paranoia de les civilitzacions. 

Noticiar follies

Diversos professionals diuen que el copilot responsable de l’estavellament als Alps no era depressiu, sinó un narcisista. Alguns inclús denuncien que s’està estigmatitzant els malalts mentals. Aquestes valoracions trenquen un altre cop la versió oficial. 

Assemblees al marge del mite

Les assemblees són recursos que poden repercutir políticament, com també els mitjans de comunicació, l’acció sindical, les manifestacions, l’exèrcit, votar... Com qualsevol altre recurs polític l’eficàcia de les quals depèn de com articuli les diferents sensibilitats en conjuntures concretes d’acord a uns interessos col.lectius.

És Veneçuela una dictadura?

En cas d’afirmar-lo, expliqui’s per què els governants guanyen eleccions avalades per representants universals de la democràcia liberal. Apel.lar a la corrupció o als mitjans de comunicació no aclareix res. 

"Eppur si muove"

Persisteix la moda autoritària contra la raó. Una moda inventada d’acord al fonamentalisme pobrista-cristià, pel qual es formulà el “fides et ratio” com sístesi programàtica d’una croada contra un enemic que desafià tot fonamentalisme.

Xoc (o desintegració) de Civilitzacions?

El Líban sol ser un exemple de país plural i complex, i durant la primera setmana del 2015 està associat a Mia Khalifa degut a mitjans audiovisuals i xarxes socials. 

Comunicació política i filosofia política

En el món físic, totes les correlacions són de forces i, en el biològic, tots els processos són constituents. L’espècie humana (i la política) està determinada pel món físic i biològic, que desborden el que digui el món científic, i cap dels mons projectats implica imparcialitat. 

La tertúlia mediàtica o la caverna postmoderna

Amb la postmodernitat advé un nou valor públic: l’opinió. No condiciona tota la societat occidental, però n’és força activa. Mentre que la postmodernitat és una situació sociohistòrica, el postmodernisme és producte dels intel.lectuals orgànics de les condicions postmodernes.

Misèries europees

Mentre els mitjans de comunicació espanyols només parlen de l’amenaça d’ebola (obviant les retallades en sanitat), la realitat segueix recordant que Rússia segueix sent Rússia. El fet que Europa sigui una vil vassalla dels EUA tornarà a passar factura als europeus. 

Afinitats genocides

Israel segueix massacrant als palestins amb el consentiment dels poders fàctics internacionals. Qui pensa que les massacres són respostes als recents segrests protagonitzats per Hamás simplement no sap de què està parlant, però si amb això legitima les noves morts és un genocida potencial.

L'abstencionisme militant

L’abstencionista militant és psicologista. I si a més rebutja al votant podem dir que és un poc idiota, perquè si votar no serveix per res aleshores tan legítim és votar com no fer-ho. També pot haver-hi algú que pensi que canviarà res si no vota. Hi ha de tot.

Imatge d'Europa

La Metafísica d’Aristòtil comença sostenint que els homes desitgen saber i que les sensacions que més s’estimen són les visuals. No estranya, doncs, si un festival europeu de música es diu Eurovisió, el qual sempre ha ofert espectacle i consegüent comercialització, no pas “competició musical” (el significat del qual ignoro).

Tertul·lià i els tertulians

Tertul.lià és un personatge clau de la història occidental. Fou romà de Cartago i pare de l’Església. Va estar vinculat a diverses sectes, encunyà expressions com “trinitat”, visqué odiant la filosofia grega i el dret romà.