Pablisme engegat

Pablo Iglesias és un comunicador polític excel.lent i un investigador interessant (a la xarxa es poden descarregar algunes publicacions seves, també la seva tesi doctoral).

Com éser un bon posmodern

Condemna científics i filòsofs, perquè alguns antirracionalistes que idolatres (normalment enfants terribles de l’àrea OTAN) decidiren que cal triar entre ésser botxí racionalista o construir místiques utopies. Redueix l’ontologia a l’epistemologia, identifica epistemologia i llengua vernacla, i digués –amb arrogància i sense contrarèplica– que implica imposicions a innocents, que són tots aquells que tu vulguis.

Un estimat confusionisme

Bona part dels inconformistes s’identifica com a “progressista”. L’expressió és molt popular, però també confusa. Des del segle XVIII s’ha propagat com una alternativa política basada en una clarividència redemptora dels esdeveniments històrics, de vegades semblant al mil.lenarisme.

Contra la pseudoesquerra (o, si més no, una d'elles)

Gent lúcida però no pas d’esquerres, com Alain de Benoist o Antonio Escohotado, entenen l’esquerra d’una manera que la neutralitza: la identifiquen amb el pobrisme i, per tant, amb l’ideari del cristianisme primitiu.

Expectatives de Podemos

La formació Podemos està generant tota mena de valoracions. Per alguns és un espectacle, per altres el termidor del juancarlisme, n’hi ha que hi preveuen un ressorgiment d’esquerres i altres són escèptics o directament el rebutgen.

El retorn del realisme filosòfic

Un dels filòsofs imprescindibles de l’actualitat és Maurizio Ferraris. Aquest ex-divulgador del postmodernisme està presentant una defensa de l’ontologia que desborda els realismes “ingenus” i “negatius”. Sosté que la realitat no és limita a dir “no!” perquè és la font de tot, amb independència de la ment i en oposició al realitysme.