La filosofia després de Hegel

En cert sentit, Hegel és l’últim gran filòsof. Després d’ell la filosofía es divideix entre fills (més o menys bastards) de Comte i Marx: positivistes (materialistes formalistes) i marxistes (materialistes històrics).

Profetes arreu

Spinoza deia que l’espècie humana es mou per pors i esperances, les quals són narrades pels profetes amb finalitat pràctica tot menyspreant filosofia i ciència. La tasca profètica no és gens estranya en la modernitat; la trobem, per exemple, en els tertulians i en allò que Gramsci anomenà “l’intel.lectual orgànic”.

Aristòtil i Nietzsche sobre el coneixement

Aristòtil deia que l’ésser humà tendeix a conèixer. Per què? Al seu parer, per curiositat. D’aquesta tendència pot esdevenir un coneixement instrumental, l’objecte del qual és la utilitat immediata, i també un altre diferent que atén les regularitats.

Tot és poder

La idea segons la qual “tot és poder”, que tant de ressò té dels anys seixanta ençà, no és ben bé original. En cert sentit és inherent a l’animisme, que segons alguns antropòlegs és una situació originària de l’espècie humana.

Hegel, Kubrick, i l'actualitat grega

Friedrich Hegel deia que les mancances que sotmeten l’espècie humana a les necessitats motiven als humans a voler ser reconeguts, i que l’origen dels conflictes (el motor de la història) rau en la manca de reconeixement.

Qui et vol sotmetre, vol que siguis un infant

Cícero ja deia que qui no coneix la història està condemnat a ser un infant, depenent, supersticiós. Els feixistes prengueren nota d’aquestes idees, especialment després que darvinistes i marxistes hagessin establert els eixos per a entendre la història de l’espècie humana. 

La filosofia i la mort

Albert Camus deia que el principal problema filosòfic és la mort. Probablement tenia raó. Som una espècie que fuig de la mort.

Comunicació política i filosofia política

En el món físic, totes les correlacions són de forces i, en el biològic, tots els processos són constituents. L’espècie humana (i la política) està determinada pel món físic i biològic, que desborden el que digui el món científic, i cap dels mons projectats implica imparcialitat. 

Brutalitat humana

Com que som humans (un animal alarmant, com advertí Hobbes i confirmà Darwin), els occidentals podem ser brutals. A començaments del segle XX, llençàrem bombes atòmiques sobre població civil, ficàrem innocents en camps d’extermini, etc. 

Pornografia i sobirania

Com que l’espècie humana depèn bàsicament d’actives condicions biològiques que l’impliquen en unes relacions físiques que pot manipular i explicitar –amb millor o pitjor fortuna– pel llenguatje i la co-acció, és més o menys clar que es realitza d’acord a unes mesures basals (οἰκονομία) que poden ser objectivades (οἰκολογία).

Pensar políticament

No crec que sigui casualitat que qui va formular per primer cop que “l’home és un animal instituit en/per grups” (ζῷον πoλίτικoν) fos un estranger (Μέτοικος) que visqué la transició grega de la democràcia a l’imperi.

Darwin, docència i valors

Parlar d’éssers vius (incloent l’espècie humana) sense tenir present el llegat de Darwin (és a dir, la biologia moderna) és com ser precopernicà. Malgrat tot, un recent estudi mostra que bona part dels formadors de docents dels EUA (molts dels quals amb doctorat) ignoren la teoria de l’evolució.

“La letra con teta entra”

Schumpeter fou ministre austríac en temps d’entreguerres, estudià curosament el marxisme i coneixia la biologia i psicologia modernes. Potser per això és dels grans economistes del segle XX.

Dificultats de la filosofia

La filosofia és una tasca àrdua. Contràriament a la religió o la tècnica, són poques les societats on hi ha filosofia estricta (potser, com deia Castoriadis, només la trobem a l’Antiga Grècia i l’Europa Moderna) i a més a més els filòsofs sempre han estat motiu de persecució política.

Madurant la Modernitat

Així com la sortida filosòfica de l’Edat mitjana consistí en demostrar les incongruències de l’escolàstica, la maduració de la Modernitat consisteix en demostrar les incongruències del llegat kantià:

La política i el subjecte

Un dogma dels occidentals és creure que l’ésser humà és un animal polític. Els humans no podem deixar de ser animals, perquè l’animalitat ens és una condició insuperable (essencial, malgrat aquest mot no estigui de moda),

L'interès econòmic no és legítim?

N’hi ha que volen desligitimar el procés català apel.lant que està motivat per interessos econòmics. Pot haver-hi una crítica més ridícula? Des de la independència holandesa del segle XVI, gairebé tots els procesos sobiranistes s’han mogut –tot i que no exclusivament– per interessos econòmics, sigui per qüestions d’impostos, d’apropiació de recursos, de gestió d’un territori, etc. 

30 anys de posteritat foucaultiana

Avui fa trenta anys que morí Michel Foucault. Tot i que és un respectat crític de la normalitat, fou un intel.lectual paradigmàtic de l’última etapa de la Guerra Freda i la seva obra ha esdevingut un referent general de l’esquerra postsocialista.

"It's the economy, stupid! But..."

N’hi ha que encara oposen l’ecologia a l’economia, tot criticant que l’ànsia de beneficis implica depredacions letals del medi natural. Aquesta valoració carrega un maniqueisme arrelat en el segle XIX que xoca amb quelcom més antic però també més actual: l’ecologia i l’economia comparteixen idealment l’interès per les relacions basals de l’organització humana (οἶκος).

Imatge d'Europa

La Metafísica d’Aristòtil comença sostenint que els homes desitgen saber i que les sensacions que més s’estimen són les visuals. No estranya, doncs, si un festival europeu de música es diu Eurovisió, el qual sempre ha ofert espectacle i consegüent comercialització, no pas “competició musical” (el significat del qual ignoro).