La filosofia després de Hegel

En cert sentit, Hegel és l’últim gran filòsof. Després d’ell la filosofía es divideix entre fills (més o menys bastards) de Comte i Marx: positivistes (materialistes formalistes) i marxistes (materialistes històrics).

Mirar enrere

Sense passat no hi ha autoritat, sense autoritat no hi ha passat. Les societats humanes (triomfants o projectades) es justifiquen amb un passat, sigui mitològic (politeista, monoteista, heroic...) o historiogràfic (que no és mai neutral). 

Profetes arreu

Spinoza deia que l’espècie humana es mou per pors i esperances, les quals són narrades pels profetes amb finalitat pràctica tot menyspreant filosofia i ciència. La tasca profètica no és gens estranya en la modernitat; la trobem, per exemple, en els tertulians i en allò que Gramsci anomenà “l’intel.lectual orgànic”.

Aristòtil i Nietzsche sobre el coneixement

Aristòtil deia que l’ésser humà tendeix a conèixer. Per què? Al seu parer, per curiositat. D’aquesta tendència pot esdevenir un coneixement instrumental, l’objecte del qual és la utilitat immediata, i també un altre diferent que atén les regularitats.

Maquiavel i la "ciència política"

 Sobre Maquiavel s’han dit moltes bestieses, especialment en contra seva. Però també s’han dit, i se’n diuen, moltes per tal d’encomiar-lo. La més típica en aquest sentit és dir que és el pare de la ciència política.

Pensar és gairebé ser aristotèlic

Les ciències, la filosofia i el llenguatge operen en part seguint esquemes aristotèlics. Són aristotèliques oposicions com “universal-singular”, “genèric-específic”, “material-formal”, “actiu-passiu”, “potencial-actual”, “teoria-pràctica”, “accident-actuar per si mateix”. També ho són processos com “creació” literària, “fantasia”, “facultats” psíquiques, “experiència”, “elecció”.

Lluites prosaiques

Si bé és possible que, com deia Aristòtil, les creences són accions en potència, del que no hi ha dubtes és que la ciència i la tècnica potencien les accions. Arrel d’aquí podem apel.lar que el desenvolupament científic i tècnic no ens fa moralment millors ni pitjors, però ens fa ser més efectius. 

Capital i històries

Karl Marx no emprava l’expressió “capitalisme” i encomiava la burgesia per haver estat un motor revolucionari. Un motor que, contra el clergat i els nobles, primer s’alià amb prínceps (tot dinamitant el feudalisme i el cristianisme i afavorint el floriment de la filosofia, la ciència i les arts) fins que començà a prescindir d’ells arran de la Revolució Industrial.

Oblits heideggerians

Els intèrprets materialistes d’Spinoza (Balibar, Negri, etc.) diuen que el potencial de Heidegger ja es troba a l’spinozisme, que mai va analitzar. Ara bé, Heidegger confon reificacions/abstraccions amb objectivacions/generalitzacions, tot ficant-les indistintament en el camp de l’òntic i obviant la distinció spinoziana entre primer i segon ordre d’enteniment.

El romanticisme com a subversió

El romanticisme remet a un conjunt d’aptituds generals més o menys contràries als resultants de les Revolucions Francesa i Industrial. 

Comunicació política i filosofia política

En el món físic, totes les correlacions són de forces i, en el biològic, tots els processos són constituents. L’espècie humana (i la política) està determinada pel món físic i biològic, que desborden el que digui el món científic, i cap dels mons projectats implica imparcialitat. 

Com éser un bon posmodern

Condemna científics i filòsofs, perquè alguns antirracionalistes que idolatres (normalment enfants terribles de l’àrea OTAN) decidiren que cal triar entre ésser botxí racionalista o construir místiques utopies. Redueix l’ontologia a l’epistemologia, identifica epistemologia i llengua vernacla, i digués –amb arrogància i sense contrarèplica– que implica imposicions a innocents, que són tots aquells que tu vulguis.

Qui tem a la filosofia?

Crec que no és habitual que un llicenciat en Filosofia treballi en un Departament de Geociències. Però aquesta experiència m’està fent pensar que ignorar què és la filosofia respon a certa incomoditat associada al “filòsof”. 

Davant l'ebola

L’enfonsament de les fronteres de l’Imperi Romà va comportar la difusió de malalties letals arreu de l’antiga Roma fins exterminar el 90% de la població. Un altre gran genocidi condicionat per malalties fruit d’intromissions descontrolades fou el de la població nativa americana.

Darwin, docència i valors

Parlar d’éssers vius (incloent l’espècie humana) sense tenir present el llegat de Darwin (és a dir, la biologia moderna) és com ser precopernicà. Malgrat tot, un recent estudi mostra que bona part dels formadors de docents dels EUA (molts dels quals amb doctorat) ignoren la teoria de l’evolució.

Madurant la Modernitat

Així com la sortida filosòfica de l’Edat mitjana consistí en demostrar les incongruències de l’escolàstica, la maduració de la Modernitat consisteix en demostrar les incongruències del llegat kantià:

Enteniments

Potser els grans filòsofs poden comptar-se amb els dits d’una mà (Aristòtil, Spinoza, Leibniz, Hegel…). Potser podem dir el mateix dels grans científics (Galileu, Newton, Darwin, Einstein…). No obstant això, alguns redueixen la filosofia a la literatura (“discursos”, “textos”,…) i la ciència a la tècnica o al càlcul.

L’eterna fal·làcia

El cristianisme és un ciment d’Occident i pel qual a les societats occidentals podem trobar gent obsessionada amb el dualisme entre el cos i l’ànima, tot afavorint l’ànima segons un suposat lliure albir. Aquest dualisme s’ha formulat en diversos contextos amb parells com ‘physis-polis’, ‘profà-sagrat’, ‘objectiu-subjectiu’, ‘mecanisme-vida’, ‘natura-cultura’, ‘ciències-humanitats’, ‘fet-valor’, ‘cervell-ment’, ‘sistema-sentit’, ‘representació-expressió’, etc.,

Selfisme

La paraula idiota prové del grec ἰδιώτης, que significava a qui es despreocupava pels afers públics. A partir d’aquesta paraula, la psicologia moderna entén la idiòcia com una malaltia mental caracteritzada per l’alienació psíquica i cognitiva. D’altra banda, en el llenguatge ordinari és equivalent d’estúpid.

Divulgant amb prejudicis

Eduard Punset és un divulgador científic exitós. Tot i així, no fa gaire va dir que el cogito ergo sum suposa l’existència com un subproducte del pensament, aplicant “l’afirmació del conseqüent” al plantejament cartesià.