La filosofia després de Hegel

En cert sentit, Hegel és l’últim gran filòsof. Després d’ell la filosofía es divideix entre fills (més o menys bastards) de Comte i Marx: positivistes (materialistes formalistes) i marxistes (materialistes històrics).

Capital i avenir

Filosòficament, el capital no és necessàriament dolent, sinó un fet (o conjunt de fets i problemes) que ha determinat la història occidental almenys des del segle XVI i, per tant, al món sencer.

Profetes arreu

Spinoza deia que l’espècie humana es mou per pors i esperances, les quals són narrades pels profetes amb finalitat pràctica tot menyspreant filosofia i ciència. La tasca profètica no és gens estranya en la modernitat; la trobem, per exemple, en els tertulians i en allò que Gramsci anomenà “l’intel.lectual orgànic”.

La subversió purista i la història

Amb la irrupció del procés sobiranista, han sorgit voluntats de (des)legislar la vida humana com si fos quelcom abstracte, independent de la història real, d’allò que Maquiavel anomenava la “verità effetuale”. 

La dona i l'Islam

No podem negar el sintagma “la dona i l’Islam”, car aquesta religió ha suposat processos històrics d’identificació, encara que múltiples i complexos. Ara bé, com que la dona i l’Islam no són fixes i la modernització s’estén arreu,

L'agonia del postmodernisme

El postmodernisme agonitza, perquè és un negoci massa suculent com per enterrar-lo definitivament. No obstant això, són molts els que acusen Ferraris d’encapçalar una mena de retorn al realisme ingenu pre-kantià.  

Lluita final, home nou, i altres mites

L’espai cristià-atlantista que es constitueix arran de la I Guerra Mundial i que ara més o menys representa el Parlament Europeu ha viscut sempre amb tenses relacions entre –dit en termes spinozistes– populus i multitudo.

El romanticisme com a subversió

El romanticisme remet a un conjunt d’aptituds generals més o menys contràries als resultants de les Revolucions Francesa i Industrial. 

Heidegger i l'esquerra

El fet que Heidegger sigui un referent per a l’esquerra acadèmica ha suposat un greu problema per a l’esquerra i l’acadèmia. Almenys per l’aclariment conceptual. Una esquerra declarada postmaterialista no té raons per trobar-se incòmoda apel.lant un feixista militant que ignorava l'economia i la biologia modernes,

Com éser un bon posmodern

Condemna científics i filòsofs, perquè alguns antirracionalistes que idolatres (normalment enfants terribles de l’àrea OTAN) decidiren que cal triar entre ésser botxí racionalista o construir místiques utopies. Redueix l’ontologia a l’epistemologia, identifica epistemologia i llengua vernacla, i digués –amb arrogància i sense contrarèplica– que implica imposicions a innocents, que són tots aquells que tu vulguis.

D'heretgies modernes

Entenc, d’acord a Alain Badiou, que l’esquerra política suposa una tradició plural i complexa que apareix amb la Revolució Francesa i que es va expressant amb generacions diferenciades (fins i tot contradictòries) tot comportant diferents maneres d’entendre el comunisme.

Spinoza i Hegel

Probablement els dos filòsofs més grans de la Modernitat són Spinoza i Hegel. No és casualitat que el filòsof que més a influït des d’Aristòtil, que és Marx, fos una combinació dels dos.

Kant és modern?

Bertrand Russell va dir que el que Kant anomenà el “gir copernicà” en referència a l’obra pròpia era realment un “gir ptolemaic”, perquè va condicionar l’oblit de la realitat en nom del coneixement, tot reduint l’ontologia a l’epistemologia.

Dificultats de la filosofia

La filosofia és una tasca àrdua. Contràriament a la religió o la tècnica, són poques les societats on hi ha filosofia estricta (potser, com deia Castoriadis, només la trobem a l’Antiga Grècia i l’Europa Moderna) i a més a més els filòsofs sempre han estat motiu de persecució política.

Madurant la Modernitat

Així com la sortida filosòfica de l’Edat mitjana consistí en demostrar les incongruències de l’escolàstica, la maduració de la Modernitat consisteix en demostrar les incongruències del llegat kantià:

El procès sobiranista català dins del procés de modernització

Des dels EUA, els especialistes en geoestratègia ja se’n fan ressò del procés sobiranista català. El tema de la defensa és un tema que no pot ésser tabú si ha d’esdevenir una República Catalana, com l’ha hagut de reconèixer l’ANC.

Les ideologies occidentals

Durant la Guerra Freda alguns autors defensaren que només podem parlar de tres postures polítiques radicals, a saber: el liberalisme, el cristianisme i el comunisme. Aquesta tesi es va marginar amb la ideologia de la fi de les ideologies i l’hegemonia postmodernista consegüent,

Introducció al Mundial de Futbol del 2014

De la dècada dels noranta ençà s’ha propagat la idea segons la qual les potències occidentals tenen el deure moral d’estendre la modernitat als països que generen desplaçaments forçosos i militaritzacions contra la població civil.

Somiatruites

“El sueño de la razón produce monstruos” expressa prou bé la Modernitat. L’autor de la frase és Francisco de Goya i conté una dicotomia que obsessionà durant el segle XVII: somni i raó. Pensi’s en Descartes o Calderón de la Barca.

Partisans de l'ànima

La ciència és una construcció històrica, moderna i europea. La seva aparició coincideix amb la del capitalisme i les sobiranies clàssiques. No és casual que els primers i més insistents “competidors” contra el coneixement científic hagin estat els defensors del sobrenaturalisme, aquells que apel.len públicament a l'existència d'una causa sui amb voluntat (déu, esperits, la persona, etc.).